Comunicació

XIII COL·LOQUI INTERNACIONAL D’ARQUEOLOGIA DE PUIGCERDÀ

Món Ibèric als Països Catalans - Novembre del 2003

El sistema defensiu del jaciment ibèric de Mas Castellar de Pontós
Antonio LÓPEZ, Carlos GONZALO i Enriqueta PONS.
Mots Clau -

Resum

Les darreres campanyes d’excavació a Mas Castellar de Pontós ens han permet descobrir diferents elements del seu sistema defensiu, sobretot de l’entrada al poblat, així com del seu procés constructiu. La fortificació està situada en la zona més vulnerable, on hi ha menys desnivell, i segueix una orientació paral·lela al talús meridional. Entre els elements que la formen, podem citar una ampla muralla –espoliada en la seva major part–, un contrafort rectangular, un bastió exterior que protegeix l’entrada amb un petit cos de guàrdia, una gran torre rectangular en la cantonada i un fossat.

La construcció d’aquest sistema defensiu va suposar la reorganització urbanística d’aquesta zona del poblat. A les excavacions s’ha documentat l’arrasament d’estructures per propiciar un anivellament del terreny a partir del qual poder construir les diverses estructures que composen la muralla.

Malgrat aquesta reorganització urbanística, la muralla no va estar gaire temps en funcionament, ja que es va produir una destrucció i espoliació de forma voluntària a finals del s. V aC i principis del IV aC. Aquest fet no és un cas aïllat, ja que en una cronologia semblant passa el mateix al poblat ibèric de Peralada, fet que implicaria una reafirmació de la influència emporitana a la zona.