Comunicació

XIII COL·LOQUI INTERNACIONAL D’ARQUEOLOGIA DE PUIGCERDÀ

Món Ibèric als Països Catalans - Novembre del 2003

El poblat ibèric del Turó Rodó (Lloret de Mar, la Selva)

Joan LLINÀS i POL

Jordi MERINO i SERRA

Carme MONTALBÁN i MARTÍNEZ

 

Mots Clau -

Resum

Entre els anys 2000 i 2003 s’ha excavat íntegrament el petit recinte ibèric del Turó Rodó, situat en un indret enturonat i abocat al mar, a tocar del nucli urbà de Lloret de Mar (la Selva).

S’ha posat al descobert un hàbitat d’uns 400 m2 constituït per onze cases ubicades al cim d’una elevació abrupta, defensada per penya–segats en tres dels seus quatre costats. L’únic costat accessible, al nord, està defensat per una muralla, contra la part interna de la qual s’arrengleren set de les cases descobertes. L’entrada al poblat se situa a la banda de llevant i està constituïda per un elaborat sistema d’accessos en forma d’L. Les set cases arrenglerades contra la muralla, amb sala i avantsala, s’obren a migdia en un ampli espai obert, a l’altra banda del qual s’han descobert quatre àmbits més, de petites dimensions, que semblen més espais de magatzem que no d’habitació. Per a la seva construcció va caldre terrassar el terreny, que presenta importants desnivells.

L’erosió del turó ha afectat seriosament l’estratigrafia, tot i que s’han conservat dades suficients per traçar amb prou garanties les característiques de l’evolució històrica del jaciment, que va funcionar entre finals del segle III aC i mitjan segle I aC. Es tracta d’un típic poblat–barrera amb trets absolutament indígenes (urbanisme, tècnica constructiva, materials...), malgrat que es desenvolupà ja en el primer període de la romanització. La creixent influència romana s’aprecia sobretot en els nivells d’abandó, on predominen ja materials típicament romans, com ara teules i dolia.