Comunicació

XIII COL·LOQUI INTERNACIONAL D’ARQUEOLOGIA DE PUIGCERDÀ

Món Ibèric als Països Catalans - Novembre de 2003

Origen i dispersió dels fermalls de 2 garfis i placa única[1]

Raimon GRAELLS i FABREGAT2

 


1 Treball extret del T.A.D. presentat a la UdL el Juny de 2003

 "Les sivelles de garfis a la Catalunya protohistòrica. Tipologia i distribució". 

2 Raimongf@terra.com

 
Mots Clau - I

Resum

Sistematitzades i interpretades per diversos investigadors, no s’ha establert un consens respecte la procedència de les sivelles de dos garfis. D’aquesta manera, les tèsis tradicionals sorgides de la investigació duta terme des d’Espanya, han interpretat aquest element, així com la resta de fermalls de garfis protohistòrics, com a elements de procedència celtibèrica. D’altra banda, han estat investigadors francesos els que han suggerit una producció localitzada en la costa del nordest peninsular i del sudest francès, per a les sivelles de dos garfis.

L’estudi aprofundeix en la distribució espacial i les variants morfològiques que s’han d’interpretar a partir dels contactes amb les regions limítrofs i amb contactes a llarga distància

La concentració d’aquests elements en l’àrea compresa entre l’Ebre i l’Hérault permet inclinar la interpretació sobre la procedència d’aquests elements cap a la mateixa regió costanera.

Destaquem d’aquest tipus, la seva intensa presència en el litoral, des del sudest francès fins a la Comunitat valenciana, amb una total absència a la Meseta si exceptuem l’exemplar de les necròpolis d’Almaluez i de Valdenovillos (ambdues a la provincia de Guadalajara), i uns punts de dispersió al santuari de Kerkyra (Grècia) i la necròpolis d’Alèria (Còrsega).

Hem observat unes diferències tipològiques i espacials, que permeten proposar unes hipòtesis sobre l’origen i procedència d’algunes variants d’aquest tipus de fermall:

D’una banda, l’àrea de l’Ebre, que es caracteritza per presentar la totalitat dels fermalls amb escotadures laterals tancades, tipus 2.5.2.2.2. i 2.5.3.2.2. La interpretació que donem a aquest fet és el tràfic d’influències i contactes comercials amb el món del centre Peninsular i l’àrea celtibèrica, bé fos per l’eix que representa l’Ebre, bé pel corredor entre l’Ebre i el Baix Aragó. 

Al mateix temps, l’àrea de l’Empordà, receptora de les influències provinents del sud de França presenta sivelles amb paral·lels a variants idèntiques a ambdós costats del Pirineu, més pròximes però, a les presents en el sud de França.

Aquests fets permeten caracteritzar els fermalls de dos garfis amb una única placa com a elements d’origen catalano-llenguadocià, com ja van assenyalar H.Parzinger i R.Sanz (PARZINGER i SANZ, 1986), al diferenciar aquests tipus amb l’epònim d’Empúries.