Comunicació

XIII COL·LOQUI INTERNACIONAL D’ARQUEOLOGIA DE PUIGCERDÀ

Món Ibèric als Països Catalans - Novembre del 2003

Jaciments ibèrics sota edificis medievals i moderns a les comarques meridionals de Lleida

Joan-Ramon GONZÁLEZ PÉREZ1 i Josep Eugeni MEDINA MORALES1



1 Servei d’Arqueologia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs

 
Mots Clau -

Resum

La cada cop més freqüent realització d’excavacions  no programades  ens està donant una creixent informació de l’arqueologia moderna, fins ara tant poc valorada, i també de la medieval, que finalment ja ha aconseguit el seu lloc  de normalitat en el panorama de la recerca. Evidentment  no són tot flors i violes, ja que queda molt per fer; per exemple l’aplicació sistemàtica de la metodologia arqueològica en la documentació i l’estudi dels edificis construïts, els quals per raons òbvies de perdurabilitat són precisament d’èpoques modernes i també medievals. És ben evident que l’arqueologia vertical que complementa la tradicional arqueologia del subsòl és el supòsit ideal que tot investigador voldria; trobar-se davant d’un edifici que conservi encara la seva volumetria original és un “luxe” que a excepció dels megàlits per a l’època prehistòrica resta reservat pel món romà i sobretot per  èpoques posteriors.

Precisament en una sèrie d’intervencions de caràcter urgent, prèvies a les obres de restauració endegades pels seus propietaris, el Servei d’Arqueologia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs  s’ha trobat amb la “sorpresa” que sota l’edificació medieval–moderna que calia treballar s’han trobat  restes de poblament anterior. Concretament presentem quatre casos de  poblats ibèrics que es situaren en el mateix espai que segles després es bastí un castell o  una església, amb el hiatus important de total abandonament d’almenys tota l’època romana.

Castell i església vella de Sant Joan  (Térmens. La Noguera)

En la part alta de la població, sota la vella església d’origen romànic, ara convertida en centre de cultura, i les restes del vell castell immediat construït per la família dels Anglesola després de la conquesta del lloc als àrabs, el qual va esdevenir després una comanda de l’orde de l’Hospital fins al segle XVIII, s’han trobat importants testimonis d’un poblat ibèric. La seqüència estratigràfica va des de la fi de l’edat del bronze fins a l’arribada dels romans, amb un superposició d’habitatges rectangulars i sitges que demostren la intensa ocupació de l’indret.

Castell  (Guimerà. L’Urgell)

En la banda meridional de l’elevació on es va bastir la fortificació medieval que va estar en ús fins al segle XIX, es trobà durant l’excavació sistemàtica realitzada una sèrie d’estructures rectangulars pertanyents a habitatges d’un poblat ibèric que ocuparia el cim. Curiosament en una de les pedres pertanyents a la part basal d’un mur hi ha un grafit en alfabet ibèric.

Ermita de Carrassumada (Torres de Segre. El Segrià)

Les prospeccions realitzades  en la zona del Baix Segre ja varen permetre identificar l’esperó existent sota l’ermita de Carrassumada  com un emplaçament d’època ibèrica. Darrerament una sèrie d’intervencions han permès documentar les escadusseres restes de l’hàbitat existents sota l’ermitatge i en la vessant meridional, si bé la troballa més espectacular ha estat el gran fossat que defensava la població per la banda oriental.

Castell (Ciutadilla. L’Urgell)

L’assentament ibèric en l’indret on està el castell gòtic–renaixentista era localitzat des de feia temps mitjançant prospeccions superficials. Les darreres excavacions efectuades en la fortalesa han permès obtenir diferents fragments ceràmics que confirmen l’existència del jaciment ibèric, si bé de moment  encara no s’ha datat cap estructura.