Contacte

Passeig 10 d’abril,

2n. 2na.

Casa de Cultura

Apartat de Correus 162

17520 Puigcerdà

ieceretans@gmail.com

Tel.: 972.880.458

 

 

Món Ibèric als Països Catalans - Novembre del 2003

El poblat de Sant Jaume (Alcanar, Montsià). La Primera Edat del Ferro i el pas a la Cultura Ibèrica a les terres del Sénia.

 

Autors

David GARCIA i RUBERT, GRAP, Grup de Recerques en Arqueologia Protohistòrica. Universitat de Barcelona.

Francesc GRACIA ALONSO, GRAP, Grup de Recerques en Arqueologia Protohistòrica. Universitat de Barcelona.

Isabel MORENO MARTÍNEZ, GRAP, Grup de Recerques en Arqueologia Protohistòrica. Universitat de Barcelona.

 

Resum

El pas de la primera edat del ferro a la cultura ibèrica en el marc de les terres del Sénia presenta característiques força específiques i certament traumàtiques. El panorama general durant el primer terç del segle VI aC és el d’un poblament molt dens disposat tot al llarg del curs del riu, començant en la zona del seu naixement (Coll del Moro de Rossell, Mas de Vito…), continuant per tot el seu recorregut (les Senioles, Castell d’Ulldecona…) i acabant en l’extraordinari complex poblacional del sector de la desembocadura, amb els poblats de la Moleta del Remei, Sant Jaume, la Cogula i la Ferradura. Pel que fa a aquests darrers poblats, aparentment semblen conformar una unitat política vertebrada i coordinada des de la Moleta, en la qual cada assentament podria complir determinades funcions específiques. Sant Jaume, en aquest cas, seria el punt des d’on es durien a terme de forma directe les transaccions comercials amb els navegants fenicis.

Cap a finals del primer terç del segle VI aC documentem una greu crisi a la zona, de natura encara incerta. Un gran nombre de poblats (Cogula, Ferradura, Sant Jaume, Moleta i Senioles entre d’altres) seran incendiats, destruïts i abandonats. Altres, com el Puig de la Misericòrdia de Vinaròs, continuaran aparentment ocupats. En tot cas, l’eclosió de la cultura ibèrica a la zona va precedida, sens dubte, d’un període força convuls durant el qual gran nombre de poblats són destruïts violentament, i amb ells unes estructures polítiques i socioeconòmiques força complexes.

Situat al damunt d’un turó de 220 m.s.n. m., aproximadament a 2 km de la línia de la costa, el jaciment de Sant Jaume és un cas certament excepcional. D’una superfície aproximada de 550 m2 se n’ha excavat fins ara gairebé el 20%. Es tracta d’un poblat fortificat amb una datació centrada en el primer terç del segle VI aC, envoltat d’una muralla i, almenys, amb una torre. Degut a la seva situació en alçada, a la tècnica arquitectònica emprada (aixecat íntegrament amb pedra) i del fet que va ser destruït per un incendi i posteriorment abandonat, el seu estat de conservació és únic. L’alçada mitjana de les estructures és de 2 m. L’enorme potència estratigràfica i la seva extraordinària riquesa pel que fa als materials mobles que proporciona ens està permetent treure a la llum un poblat de la primera edat del ferro pràcticament intacte.