Contacte

Passeig 10 d’abril,

2n. 2na.

Casa de Cultura

Apartat de Correus 162

17520 Puigcerdà

ieceretans@gmail.com

Tel.: 972.880.458

 

 

Món Ibèric als Països Catalans - Novembre del 2003

Aproximació a l’evolució urbanística del poblat laietà del Turó de Ca n’Olivé (segles VI – I aC)

 

Autors

J. FRANCÈS ; O. SALA; M. GUÀRDIA; J. HERNÀNDEZ; D. ASENSIO

 

Resum

El jaciment ibèric del Turó de Ca n’Olivé es troba al municipi de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), en un dels primers serrals del vessant vallesà de Collserola. L’any 2004 es compliran 50 anys de les primeres excavacions arqueològiques en aquest poblat, dirigides per Josep Barberà.

Les intervencions dels últims anys ens han permès aprofundir en el coneixement de l’evolució urbanística i de la seqüència cronològica de l’ocupació del turó i atribuir-li unes dimensions que oscil·larien entre 1 i 2 ha. El poblat presenta l’urbanisme característic dels assentaments en vessant, adaptat a les corbes de nivell, amb terrasses artificials que possibiliten el bastiment d’habitatges en bateria i carrers al llarg de cadascuna de les terrasses.

 

Fase 0

Fase prèvia a la urbana, que estaria constituïda per una agrupació de cabanes situades directament sobre la roca natural de les que només se’n conserven els forats de pal i algun retall. La manca de materials associats fa que la datació sigui molt problemàtica. Tot i això, creiem que es podria situar en un moment anterior al darrer quart del segle VI aC.

 

Fase 1

Correspon a la primera fase urbana de l’assentament, que situem entre el darrer quart del segle VI i finals del segle V aC. En aquesta fase documentem les tècniques constructives pròpies d’aquest horitzó, a cavall entre les de la primera edat del ferro i les pròpiament ibèriques. Retalls a la roca, sòcols de pedra i alçats en tovot es converteixen en els elements estructurals més freqüents, configurant construccions senzilles que comparteixen els murs de capçalera i les parets mitgeres.

 

Fase 2

A finals del segle V aC, just a l’inici de l’ibèric ple, es produeix una reforma constructiva de gran abast. S’amortitza el retall de la fase 1 i es construeixen noves cases molt més àmplies i complexes, adossades a un mur perimetral. També constatem la presència d’instal·lacions artesanals vinculades, per exemple, a la metal·lúrgia. En aquesta fase s’intensifiquen les inhumacions rituals que trobem, principalment, en forma de sacrificis d’ovicàprids i d’enterraments d’individus perinatals.

 

Fase 3

A finals del segle IV aC o principis del III aC es produeix una nova reforma general del poblat que cal relacionar amb la seva consolidació com a centre vertebrador d’un extens territori. Es remodelen els barris que continuen combinant les funcions habitacionals i les productives. Es refortifica el poblat amb la construcció d’un nou accés i de defenses exteriors com un avantmur i tres trams de fossat, dos dels quals flanquegen la porta. A l’exterior, al costat mateix de l’accés i les defenses s’habilita un camp de sitges destinat a l’acumulació de l’excedent cerealístic. Totes aquestes estructures són amortitzades de forma sobtada i violenta pels volts de l’any 200 aC, com a conseqüència de les accions militars de la II Guerra Púnica o els esdeveniments posteriors. Durant un breu període de temps l’assentament s’abandona.

 

Fase 4

L’inici d’aquesta fase es situa cronològicament en els primers decennis del segle II aC i està determinat per la reconstrucció del poblat que implica l’amortització de moltes de les estructures preexistents i l’aparició de nous barris situats en altres punts del turó. També altres elements seran profundament modificats, com la porta del poblat, la qual esdevé una simple rampa d’accés, o els fossats, que es colguen. Per altra banda, el camp de sitges torna a funcionar. Un fet destacable és l’aparició de construccions disperses a l’exterior del poblat. Al llarg d’aquesta fase documentem la gradual adopció de materials i tècniques que posen de manifest una important influència romana. Vers el 50 aC el poblat s’abandona definitivament.