Contacte

Passeig 10 d’abril,

2n. 2na.

Casa de Cultura

Apartat de Correus 162

17520 Puigcerdà

ieceretans@gmail.com

Tel.: 972.880.458

 

 

Món Ibèric als Països Catalans - Novembre del 2003

L’adob de pells i/o el tenyit de teixits al poblat ibèric d’Olèrdola (Olèrdola, Alt Penedès). Resultats de les primeres analítiques.

 

Autors

ENRICH, J.: Arqueocat

MOLIST, N.: Museu d’Arqueologia de Catalunya, Olèrdola

BOSCH, J.M.: Museu d’Arqueologia de Catalunya, Olèrdola

GARCÍA, M.: Arqueocat

GÓMEZ, M.: Arqueocat

MESTRES, J.: Museu d’Arqueologia de Catalunya, Olèrdola

SALES, J.: Arqueocat

SENABRE, M.R.: Museu d’Arqueologia de Catalunya, Olèrdola

 

Resum

Les intervencions arqueològiques en un jaciment fan possible la recuperació de diferents elements estructurals o materials que s’hi sedimentaren al llarg dels segles, fruit de les activitats humanes. Tots som conscients, evidentment, que una part important de les manifestacions materials –per no entrar en les grans limitacions que tenim en les de caire espiritual– no han deixat rastre –a excepció de determinats contextos favorables– (objectes i mobiliari de tot tipus i indumentària realitzats en fusta, teixit, de llana o lli, pell, vímet...).

Generalment, l’elaboració d’aquests objectes no deixa testimoni (com la confecció d’un cistell) o el deixa de forma indirecta (com les fusaioles i els pesos de teler...). Altres vegades, les evidències se’ns fan més dificultoses de llegir arqueològicament, probablement perquè són processos productius artesans que a la nostra societat estan en desús, no en tenim el referent directe. L’adob i el tenyit de la pell i el tenyit de llana són uns d’aquests processos que poden no deixar cap tipus d’evidència d’antuvi. Les anàlisis químiques de determinats sediments, com és el cas que exposem, ens mostren plenament que podem arribar més enllà.

Al sector d’entrada al recinte històric d’Olèrdola han estat identificades les restes estructurals del que pot ser una adoberia i/o una tintoreria que estaria en funcionament durant l’etapa ibèrica plena. Les evidències arqueològiques són cubetes, canals, molins, determinats tipus de paviments; que denoten una planificada construcció del complex industrial, escollint també el lloc més adient per a l’activitat (límits interns del poblat, àrea airejada contínuament). Aquestes dades posen en valor l’activitat ramadera de l’assentament i la producció i comercialització dels productes directes i indirectes que se’n deriven.

Les anàlisis químiques efectuades fins el moment confirmen la hipòtesi inicial i han proporcionat interessants resultats, d’entre els que cal destacar la presència d’alum (sulfat d’òxid d’alumini i potasa) utilitzat fins els nostres dies en l’adob (adob a l’alum) i el tint. La també presència de fòsfor, lípids, cendres, etc. encaminen acuradament els resultats.

Tanmateix, la microestrafigrafia recuperada d’un paviment singular i de la que en aquests moments s’estan realitzant anàlisi de pigments, denota una continuada deposició de líquids de diverses coloracions sobre el paviment originari que en provocà el tenyit.