Contacte

Passeig 10 d’abril,

2n. 2na.

Casa de Cultura

Apartat de Correus 162

17520 Puigcerdà

ieceretans@gmail.com

Tel.: 972.880.458

 

 

Món Ibèric als Països Catalans - Novembre del 2003

Ramaderia, explotació metal·lúrgica i intercanvi a zones altes del Pallars Sobirà al final del primer mil·lenni ANE

 

Autors

Enric BORRÀS, Divisió de Prehistòria, Universitat Autònoma de Barcelona.

Ermengol GASSIOT, Department of Anthropology, State University of New York at Binghamton.

Jordi JIMÉNEZ, Divisió de Prehistòria, Universitat Autònoma de Barcelona.

Joaquim OLTRA, Divisió de Prehistòria, Universitat Autònoma de Barcelona.

Adam PICÓN, Divisió de Prehistòria, Universitat Autònoma de Barcelona.

Ester VERDÚN, Divisió de Prehistòria, Universitat Autònoma de Barcelona.

 

Resum

A l’oest de la vall del Segre, les dades arqueològiques sobre la Prehistòria i la Protohistoria són extremadament minses, tant en relació a la resta dels Pirineus i Prepirineus catalans com respecte a la vessant nord. Després de tres anys de recerca, amb campanyes de prospecció intensiva i d’excavació en extensió aquest panorama comença, lentament, a canviar. El descobriment de nous jaciments mostra com fenòmens arqueològics de diferents èpoques de la prehistòria i protohistòria coneguts a territoris veïns també són presents a diferents parts altes de la comarca i evidencia l’escassetat de dades com a resultat d’un dèficit en la recerca arqueològica en aquesta zona.

En aquest treball presentem les dades obtingudes referents a l’edat del ferro i l’abast del procés de romanització al nord de Llavorsí. Les prospeccions dels anys 2001 i 2002 han permès documentar jaciments que reprodueixen alguns patrons del primer mil·lenni ANE al llarg de l’eix pirinenc. Tal és el cas dels cròmlechs del Pic de Màniga i de l’extens camp de túmuls de Gos Mort-El Faro. Tot i la cautela a la que obliga el fet de què es tractin de dades no procedents d’excavacions, aquests primers indicis mostren la presència densa de vestigis arqueològics en relació a espais aptes per a la pastura o circulació de ramats d’alçada i amb mineralitzacions de ferro pràcticament superficials.

L’excavació del dolmen de la Font dels Coms de Baiasca, situat a 1.850 m d’altitud i a la vora d’un important camí transhumant, ha proporcionat dades de marcada rellevància de cara a entendre la vida a la muntanya just abans de la romanització de la plana i a l’inici d’aquest procés. El reaprofitament del túmul megalític per la construcció, ús i successiva reparació d’un forn de rostit de ferro evidencia que la producció metal·lúrgica, ben documentada també per nosaltres mateixos per a època tardoantiga i visigòtica en zones altes de la Vallferrera i la Vall de Ferrera, té arrels en períodes precedents. El forn excavat és de característiques similars al de sota del Pi Florit, trobat la mateixa vall de Baiasca durant les prospeccions de 2001, i datat en el s. II-I cal ANE i pot relacionar-se amb la successió de rases mineres localitzades en les zones altes de la vall, entre 2000 i 2150 m. L’anàlisi tècnica preliminar del procés de producció de ferro mostra, però, certs canvis respecte a la forma en com aquest s’estructurà durant els s. IV a VIII cal DNE.

Finalment, l’excavació esmentada ha permès documentar, en el context del forn de rostit de ferro, ceràmica iberorromana de parets fines en associació amb importacions itàliques. Aquest fet porta a una necessària reconsideració de l’abast del procés d’iberització a determinades zones del Pirineu i, sobretot, a la inserció d’aquestes en els fenòmens d’ampli abast territorial que sacsejaren la mediterrània occidental durant el primer mil·lenni ANE. La recent troballa de materials presumiblement ibèrics en altres punts del nord de la comarca, així com de fragments de sigil·lades hispàniques en els nivells arqueològics que cobreixen aquest forn obliguen a fer un esforç per entendre les àrees d’alta muntanya pirinenca com a partícips d’una realitat històrica més àmplia. Circulació de ramats i de ferro potser van ser la contrapartida de la importació de determinats objectes, com les ceràmiques esmentades, que clarament tenen un origen al·lòcton.