Contacte

Passeig 10 d’abril,

2n. 2na.

Casa de Cultura

Apartat de Correus 162

17520 Puigcerdà

ieceretans@gmail.com

Tel.: 972.880.458

 

 

Món Ibèric als Països Catalans - Novembre del 2003

La necròpolis protohistòrica de Santa Madrona, a Riba-roja (Ribera d’Ebre)

 

Autors

Maria Carme BELARTE

Marta MIÑARRO

Jaume NOGUERA

Alejandro ROS

 

Resum

La necròpolis protohistòrica de Santa Madrona està situada en el terme municipal de Riba-roja (Ribera d’Ebre), junt a l’ermita de la qual pren el nom, a uns 4 km al sudoest de l’estació del ferrocarril de la població, seguint la carretera TV-7411, en aquest tram situada entre la via del tren i la riba dreta de l’Ebre.

En aquest indret se situen dos jaciments. Per una part, un possible poblat ibèric en el lloc ocupat actualment per l’ermita (i completament destruït). A uns 200 metres al sudest de la façana principal de l’ermita i uns quinze metres més elevada, se situaria la possible necròpolis del poblat, en una plataforma plana i allargada, que ha estat rebaixada arficialment en el seu extrem nord i est, i que actualment ocupa uns 300 m2. Ambdós jaciments havien estat donats a conèixer per M. Sanz, qui en el cas de la necròpolis havia indicat l’existència de material arqueològic en superfície (fragments d’urnes d’orelletes i de ceràmica campaniana A).

La intervenció realitzada pels signants d’aquest treball en l’esmentada plataforma ha permès documentar una sèrie d’estructures d’enterrament així com altres elements associats:

- Quatre vasos de ceràmica a mà, col·locats directament sobre la roca en tres casos i encaixat en un retall delimitat amb pedres en el quart, i que interpretem com a urnes

funeràries. Els vasos han estat extrets en bloc per excavar-ne el contingut en el laboratori.

- Tres cavitats practicades a la roca que contenien ossos cremats i cintes de bronze, en aquests casos sense restes de contenidor ceràmic.

- Quatre retalls a la roca delimitats amb pedres, però que no contenien cap material arqueològic al seu interior.

- Una estructura de pedra de planta quadrangular, de 210 x 190 x 30 cm.

Els vasos documentats in situ són de ceràmica a mà i en proposem una cronologia dins la primera edat del ferro. En canvi, el material procedent dels nivells superficials es pot datar en la seva major part dins el segle III aC. Això sembla indicar que va existir una necròpolis posterior de la qual no han quedat enterraments in situ.

Els resultats presentats aquí són molt preliminars i corresponen a una sola campanya d’excavació, de manera que s’han de prendre tan sols com un avanç de resultats i no com a conclusions.