Contacte

Passeig 10 d’abril,

2n. 2na.

Casa de Cultura

Apartat de Correus 162

17520 Puigcerdà

ieceretans@gmail.com

Tel.: 972.880.458

 

 

Món Ibèric als Països Catalans - Novembre del 2003

El sistema defensiu de l’assentament ibèric de l’Assut (Tivenys, Baix Ebre)

 

Autors

Equip Assut

L’equip Assut el formen: Roc Arola, David Bea, Jordi Diloli, Ramon Ferré, Neus Gasull, Ramon Roqué, Izadi Salsamendi, Samuel Sardà, Mariona Valldepérez, Jordi Vilà i Enric Vilalta.

Àrea d’Història Antiga. Universitat Rovira i Virgili. Plaça Imperial Tarraco, 1. 43005, Tarragona.

 

Resum

En aquesta comunicació presentem l’estudi del sistema defensiu de l’assentament ibèric de l’Assut (Tivenys, Baix Ebre), a partir dels treballs arqueològics efectuats al jaciment entre l’any 2000 i el 2003.

L’assentament de l’Assut es troba localitzat a la comarca del Baix Ebre, a l’esquerra del riu Ebre, ocupant el cim i el vessant sud d’un tossal esperonat que forma part de les estribacions més meridionals de la serra de Cardó. Aquesta ubicació privilegiada li proporciona un control visual absolut envers el riu i els turons propers, així com també un fàcil accés sobre una ampla plana al·luvial de més de 400 ha d’excel·lents sòls agrícoles que s’estén als seus peus. El poblat, que ocuparia una superfície aproximada d’uns 4.000 m2, es representa a nivell urbanístic com un assentament aterrassat, habitant-se entre els segles V i II ANE.

En quant al sistema defensiu, la protecció del poblat parteix de l’interès per resguardar-hi els punts de més fàcil accés, situats bàsicament al quadrant est, mitjançant un peculiar model de protecció, el bastiment d’una estructura turriforme construïda mitjançant la superposició de diversos murs de maçoneria, amb diferents estructures adossades, que destaca per la seva forma irregular, amb un perímetre que segueix un traçat curvilini informe, eliminant els angles morts. Aquesta estructura, que s’eleva des del terreny natural, consta d’almenys dues parts ben diferenciades: la base, massissa, que enllaça mitjançant un mur amb la paret posterior de les vivendes més properes a la vessant del turó, tancant el poblat, i un edifici superior que conformaria la torre pròpiament dita, ocupant en total una superfície de més de 250 m2.