Contacte

Passeig 10 d’abril,

2n. 2na.

Casa de Cultura

Apartat de Correus 162

17520 Puigcerdà

ieceretans@gmail.com

Tel.: 972.880.458

 

 

Món Ibèric als Països Catalans - Novembre del 2003

Darreres intervencions arqueològiques en el jaciment ibèric del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d’Ebre): una ciutat ilercavona en el segle III aC

 

Autors

ASENSIO i VILARÓ, David

MIRÓ i ALAIX, Maite

SANMARTÍ i GREGO, Joan

 

Resum

Les darreres excavacions en el Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d’Ebre), iniciades l’any 19981, han proporcionat noves dades claus per a definir millor la naturalesa i l’evolució històrica d’aquest cèlebre jaciment el coneixement del qual, malgrat tot, estava fortament condicionat per uns antecedents marcats per les troballes fortuïtes, la discontinuïtat i la manca de planificació.

Els treballs s’han centrat en el vèrtex septentrional del triangle que conforma la plataforma per on s’estén l’assentament ibèric. En aquest sector s’han localitzat unes restes que mostren una ocupació repartida en tres fases diferents, de les quals dues presenten una entitat i estat de conservació molt menor: la més antiga, un àrea d’enterraments (Camps d’Urnes) del Bronze Final i la més moderna, una ocupació indeterminada del Període Ibèric Tardà (150-75 aC.). La fase central, del segle III aC., és la que presenta una documentació més completa. En aquests moments, el Castellet de Banyoles es configura com un assentament de grans dimensions amb una caràcter urbà cada vegada més contrastat. En aquest sentit interpretem l’aparició en aquest sector de dues agrupacions d’edificis o vivendes (barris de cases) separades per una àmplia zona oberta o via de circulació. En l’agrupació d’habitatges que s’estén al llarg de la vora de la plataforma, adossant-se a un mur perimetral gruixut, es destaquen un grup d’edificis d’estructura i dimensions sens dubte excepcionals en el marc de l’arquitectura domèstica ibèrica del nordest peninsular. Es tracta d’un mínim de tres grans habitatges d’entre 250 i 300 m2 de superfície mínima, que s’estructuren a partir d’un gran pati obert i disposen d’una única estança de funcions domèstiques (on hi ha les úniques llars de l’edifici) i un seguit (entre 4 i 6) d’àmbits rectangulars allargats (disposats transversal i longitudinals al recinte domèstic).

Amb tot, en la mateixa bateria d’edificacions recentment ha estat possible identificar cases d’unes dimensions i una complexitat estructural molt menors a les que acabem de descriure. Igualment, el barri de vivendes que ocupen l’àrea interna de la plataforma, a l’altra banda de l’ampli carrer, també presenta una evidència molt més modesta en aquests paràmetres de la planta i grandària dels habitatges; molt més equiparable a la documentació d’altres assentaments ibèrics de la costa catalana.

Es tracta, en definitiva, d’una trama urbana complexa i aparentment densa que confirma el caràcter plenament urbà que, almenys en un moment avançat del segle III aC., caracteritza aquest nucli ibèric. Els grans edificis descrits poden interpretar-se versemblantment com a àmplies i luxoses residències de famílies pertanyents a les classes dirigents de la zona. La seva associació a diversos elements sumptuosos o excepcionals (joies d’or, monedes de plata, ploms amb inscripcions ibèriques..) reforcen aquesta hipòtesi. La seva comparació amb les veïnes cases menys complexes, més modestes i, aparentment, molt més nombroses, també refermen aquesta idea. I a més completen un panorama típicament urbà, doncs són precisament les ciutats les que es caracteritzen per incloure al seu sí tota la piràmide social, des dels estaments més baixos fins a les élites o aristocràcies dominants. Un important assentament urbà que en aquest segle III aC., en raó dels seus trets estructurals generals, sembla confirmar un paper de clara capitalitat política i econòmica dins de la Ilercavònia ibèrica.

1 En el marc d’un projecte de recerca de la Universitat de Barcelona sobre “Les estratègies d’ocupació del territori i la seva evolució a l’àrea del curs inferior de l’Ebre durant la Protohistòria i l’antiguitat”.