Contacte

Passeig 10 d’abril,

2n. 2na.

Casa de Cultura

Apartat de Correus 162

17520 Puigcerdà

ieceretans@gmail.com

Tel.: 972.880.458

 

 

Món Ibèric als Països Catalans - Novembre del 2003

Evidències arqueològiques del procés d’emergència d’élites aristocràtiques en la ciutadella ibèrica d’Alorda Park (Calafell, Baix Penedès)

 

Autors

ASENSIO, David

MORER, Jordi

POU, Josep

SANMARTÍ, Joan

SANTACANA, Joan

 

Resum

Els gairebé 20 anys d’excavacions ininterrompudes en l’assentament ibèric d’Alorda Park (Calafell, Baix Penedès) han proporcionat un enorme corpus d’informació, amb unes potencialitats poc habituals en el panorama de la recerca sobre el món ibèric en el nostre país. Una mostra de la notable qualitat d’aquesta informació és la que es deriva de l’anàlisi d’un aspecte tradicionalment difícil d’afrontar des de la nostra disciplina arqueològica, com és el de la naturalesa i evolució de l’estructura social d’aquestes comunitats d’època protohistòrica.

L’anàlisi de l’evolució estructural de l’assentament entre els segles VI i I aC. és la primera i més rellevant font d’informació en aquest sentit. La fase fundacional del Període Ibèric Antic (segles VI-V aC.) està caracteritzada per un mur perimetral simple al qual s’entreguen un seguit d’unitats domèstiques en bateria compostes per un únic àmbit amb la característica planta rectangular allargada. Es tracta doncs d’un panorama dominat per unes estructures d’escassa complexitat i per una aparença d’organització social poc o gens jerarquitzada. Això contrasta fortament amb la nova fase constructiva del jaciment, datable de segona meitat del segle V aC., la qual manifesta una transformació interna de grans proporcions. Així, el primari mur de tanca de la fase precedent es substituït per un elaborat sistema defensiu composat per una doble muralla de barrera, reforçada amb dues potents torres de tipologia i funcions ben diferents. Aquestes notables construccions de caràcter militar justifiquen la denominació de “ciutadella” que des d’aquest moment emprem per a definir la naturalesa i trets bàsics d’aquest nucli ibèric al llarg de tot el Període Ibèric Ple (des de la segona meitat del segle V aC. fins a finals del segle III aC. o primers decennis del segle II aC.). Paral·lelament, a l’interior del recinte emmurallat es basteixen, en la seva zona central, unes unitats domèstiques d’unes dimensions i complexitat que trenquen l’aparent igualitarisme social de la fase precedent. D’això es desprèn la gènesi d’uns nucli familiars minoritaris que, ja des d’aquests moments, presenten una riquesa i una posició social diferenciada i superior a la resta d’habitants del nucli ibèric.

Amb el pas del temps s’esdevé una ràpida evolució social interna que clarament tendeix per una banda a l’extensió d’un estatus social elevat per a la majoria dels seus habitants i, en paral·lel, a l’aparició d’una clara concentració de poder en un únic grup familiar. Així veiem com en el segle III aC. les unitats domèstiques grans i complexes són ara majoritàries i s’estenen arreu i no únicament en l’àrea central del nucli emmurallat. A més a més, a finals del segle IV aC o principis del segle III aC. es construeix un gran edifici d’uns 240 m2 (la qual cosa representa aproximadament el 15% de la superfície intramurs de l’assentament), situat en el punt més elevat del poblat, probablement de dos o més pisos (en base al gruix de les parets), un pati interior i un passadís intern d’accés empedrats, un pis superior molt ben pavimentat (restes d’opus signinum en els nivells d’enderroc), revestiments de paret de calç i, finalment, precedit per un pati obert o plaça. Totes aquestes característiques fan pensar que podria tractar-se d’una mena de petit palau, residència d’un cabdill o príncep que predomina per damunt del reduït grup de famílies, també de la classe social més elevada, que ocupen majoritàriament aquest centre de poder.

Finalment, analitzarem les altres evidències arqueològiques que, junt amb l’esmentada de l’evolució estructural de l’assentament, suggereixen l’existència d’elits socials a l’interior de la ciutadella. Ens referim, en primer lloc, a l’estudi tipològic i quantitatiu dels seus conjunts ceràmics que mostren clarament el monopoli de l’àmbit comercial que és una de les característiques clàssiques de les classes dominants. També presentarem unes recents troballes amb inscripcions de textos ibèrics d’una entitat molt destacable; evidències importants d’escriptura pròpies d’aquells centres de poder amb lògiques necessitats administratives i comptables.