Contacte

Passeig 10 d’abril,

2n. 2na.

Casa de Cultura

Apartat de Correus 162

17520 Puigcerdà

ieceretans@gmail.com

Tel.: 972.880.458

 

 

Món Ibèric als Països Catalans - Novembre del 2003

El jaciment ibèric dels Estinclells (Verdú, Urgell): un assentament fortificat ilergeta del segle III ac

 

Autors

ASENSIO, David - ROCS S.C.P., Recerca i Difusió de la Cultura Ibèrica

CARDONA, Ramon - Centre d’Estudis Lacetans

FERRER, Conxita - Centre d’Estudis Lacetans

MORER, Jordi - Recerca i Difusió de la Cultura Ibèrica

POU, Josep - Centre d’Estudis Lacetans

SAULA, Oriol - Museu Comarcal de l’Urgell

 

Resum

En aquest congrés presentem un avenç dels primers resultats de la campanya d’excavacions iniciades l’any 2002 a l’assentament ilergeta dels Estinclells (Verdú, Urgell), fins ara pràcticament inèdit. Es configura part d’un nucli ibèric situat al cim d’una elevació, ben estructurat urbanísticament (ara per ara, una bateria de cases grans i complexes adossades a un mur perimetral de tendència circular defensada per un fossar de barrera), el qual, en primera instància, remet als models d’assentaments fortificats de petites dimensions. Parlem d’un nucli d’una grandària estimable inferior als 3000 m2 de superfície urbanitzada.

La seva ocupació és curta, amb una fase única centrada a les darreries del segle III aC. La solidesa de la seva construcció i la correcció de la seva planificació urbanística palesen que en un principi el nucli es basteix amb la voluntat de perdurar en el temps i no com una ocupació temporal i/o conjuntural. Aquest fet ens porta a analitzar el procés de fundació de nous establiments i/o d’ocupació i explotació de nous territoris com a conseqüència d’un creixement demogràfic d’àrees o d’altres nuclis propers. Aquest o qualsevol altre panorama possible serà el que caldrà plantejar-se, en un futur, a partir d’una anàlisi territorial del poblament ibèric de la zona. Sembla incontrovertible el fet que foren les esmentades circumstàncies històriques externes (derivades de la Segona Guerra Púnica) les que varen forçar una sobtada desaparició d’aquest assentament entorn el 200 aC., no gaire temps desprès del seu naixement.

El notable estat de conservació de la trama urbana de l’assentament així com l’existència d’una sola fase constructiva del segle III aC, sense superposicions estratigràfiques ni de murs d’èpoques diferents ofereix la possibilitat d’estudiar aspectes tan rellevants com són els de l’estructuració social en el món ibèric.