Atendez (svp)..

 

Auteur Titre Lieu
CAMPILLO VALERO, Domènec  
CHIMENOS KÜSTNER, Eduard
El Penedès
ETXEBERRIA, Francisco  
VIVES i BALMAÑA, Elisenda
MARTÍN CÓLLIGA, Araceli  
PETIT i MENDIZÁBAL, M. Àngels
MERCADAL i FERNÀNDEZ, Oriol  Dosrius (El Maresme)
El Penedès
GALOP, Didier Mise en évidence pluridisciplinaire de pratiques agro-pastorales forestières durant le Néolithique sur le piémont nord-pyrénéen
AGUSTÍ i FARJAS, Bibiana
BRIOIS, François
PIQUÉ, Raquel La Garrotxa
BURJACHS, Francesc
CLAUSTRE, Françoise
DUDAY, Henry De l’Anthropologie de terrain a l’Archéologie funéraire :Le dolmen des Peirières a Villedubert (Aude, France) ou l’histoire complexe d’une tombe mégalithique entre Néolithique final et Campaniforme Aude
GASCO, Jean
MAYA GONZÁLEZ, José L.
MOLIST i MONTAÑA, Miquel
PORRA, Valérie
TARRÚS i GALTER, Josep
VALDEYRON, Nicolas
VAQUER, Jean
GUILAINE, Jean
MONTÉCINOS, Annie Le Vérazien de Mailhac dans son context chronologique et culturel
BASSOLS i FERNÁNDEZ, Imma el Maresme, Barcelona
El Maresme - Vallès Oriental
CLOP GARCIA, Xavier Rubió, Anoia
NE Península Hibèrica
ALIAGA i RODRIGO, Sara Dosrius (El Maresme)
ADSERIAS, Maria (Montblanc, Conca de Barberà)
ALESAN, Alicia Begues, Barcelona
ALLUÉ, Ethel El Penedès
ALONSO, Natàlia
ARMENTANO, Núria Santa Perpètua de Mogoda
BARRIO, M. Jesús Montblanc, Conca de Barberà
BARRIOS, Alberto Dosrius (El Maresme)
BARTROLÍ , Raül El Penedès
BERGADÀ, Mercè El Penedès
BLASCO, Anna Begues, Barcelona
BOUBY, Laurent Décorticage des blés vêtus et structures de combustion : données carpologiques pour le Néolithique final et le Chalcolithique dans la zone des Causses Causses
BRAVO, Pilar Montblanc, Conca de Barberà
CARBONELL, M. del Carmen Montblanc, Conca de Barberà
CAROZZA, Laurent La céramique campaniforme du site de Puech-Haut. Commmune de Paulhan (Hérault)
CEBRIÀ i ESCUER, Artur El Penedès
CHAMBON, Philippe
COULAROU, Jacques La céramique campaniforme du site de Puech-Haut Commmune de Paulhan (Hérault)
DAVÍ i SALVAÑÀ, Daniel (el Maresme, Barcelona)
El Maresme - Vallès Oriental
DUFRAIGNE, J.-J. Les Pins (Aubais, Gard). Un établissement su début du Bronze ancien Aubais (Gard)
EDO, Manel Begues, Barcelona
FARELL, David (el Maresme, Barcelona)
FAURA, Josep-Miquel Rubió, Anoia
FERNÁNDEZ, Antoni Montblanc, Conca de Barberà
FERRÉ ALEMANY, Marc La Garrotxa
GIBAJA, Juan Francisco Dosrius (El Maresme)
GUERRERO VILA, Emma Catalunya
GUILLET, E. Les Pins (Aubais, Gard). Un établissement su début du Bronze ancien Aubais (Gard)
IUND, Richard
JALLET, Frédéric Les Pins (Aubais, Gard). Un établissement su début du Bronze ancien Aubais (Gard)
JUNYENT, Emili
LAFUENTE, Angel Plana Occidental Catalana
LANDIER, Guilhem Le site du Pouget 1 (Souvignargues, Gard). Un exemple d’atelier de taille de silex en plaquette Souvignargues (Gard)
LEMERCIER, Olivier
LLEONART i CASADEVALL, Robert Maresme - Vallès Oriental
LÓPEZ , Joan Baptista Plana Occidental Catalana
LOU i MARTÍNEZ, Toni Maresme - Vallès Oriental
MAJÓ, Tona Sabadell, Vallès Occidental
Rubió, Anoia
MALGOSA, Assumpció Begues, Barcelona
Santa Perpètua de Mogoda
MARTINEAU, Remi

Le rôle des chaînes opératoires céramiques pour la connaissance des sociétés néolithiques du 3ème millénaire avant J.-C.  Les exemples du groupe de Clairvaux (Jura) et du Ferrières (Ardèche)

Jura - Ardèche
MARTÍNEZ, Helena Montblanc, Conca de Barberà
MESTRES i MERCADÉ, Josep
MOTOS, Natàlia Montblanc, Conca de Barberà
NADAL, Jordi El Penedès
OLIVA POVEDA, Mònica Catalunya
PALOMO, Antoni Sabadell, Vallès Occidental
Sabadell, Vallès Occidental
Sabadell, Vallès Occidental
Dosrius (El Maresme)
Albanyà (L'Alt Empordà)
PAUC, Paulette La production de parures en coquillages marins, dans l'Aude (F.), entre le Néolithique final et le Bronze ancien L'Aude
PLANTALAMOR MASSANET, Lluis
RIBÉ, Genís El Penedès
RODRIGUEZ, Alba Sabadell, Vallès Occidental
Sabadell, Vallès Occidental
ROUQUEROL, Nathalie Etude sur le Néolithique final et les débuts de l’âge du Bronze dans les Pyrénées centrales françaises. Prémiers résultats. Pirineus Centrals Francesos
ROUSSOT-LARROQUE, Julia Pointes de Palmela trouvées en France : Atlantique ou Méditerranée ?
SAÑA SEGUÍ, Maria
SÀRRIA, Elisa
SIMON, Montse Pallars Sobirà
TEIXELL, Immaculada Montblanc, Conca de Barberà
VERGÉLY, Hélène Les parures en jayet des Grands Causses au Chalcolithique
VICENTE i CAMPOS, Oriol Pallars Sobirà
VIGNAUD, Alain La céramique campaniforme du site de Puech-Haut. Commmune de Paulhan (Hérault)
VILLALBA, M. Josefa Begues, Barcelona
YNGUANZO, M. Dolores Montblanc, Conca de Barberà

 

L’assentament prehistòric dels Molins de la Vila (Montblanc, Conca de Barberà)
Maria ADSERIAS, Immaculada TEIXELL, M. Jesús BARRIO, Pilar BRAVO, M. del Carmen CARBONELL, Antoni FERNÁNDEZ, Helena MARTÍNEZ,  Natàlia MOTOS, M. Dolores YNGUANZO (CODEX - Arqueologia i Patrimoni).

El jaciment dels Molins de la Vila ocupa una extensió aproximada de 25.000 m², situats en un planell entre els rius Francolí i Anguera, a Montblanc (Conca de Barberà).

L'excavació del jaciment dels Molins de la Vila ha permés confirmar la presència de dos assentaments. Per una part un assentament d'època prehistòrica del qual hem documentat principalment estructures circulars excavades en el substrat geològic i, per l'altra, part d'un poblat medieval del qual s'ha pogut documentar bona part de la planta.

Pel que fa a l'assentament prehistòric ens trobem amb un conjunt d'estructures circulars, excavades tant als llims com a les graves i distribuïdes per tota l'extensió del jaciment. Es tracta d'estructuctures d'entre 1 i 1,40 metres de diàmetre i d'una fondària conservada d'entre 0,12 i 0,70 metres i que cal relacionar, inicialment, amb l'emmagatzamament de productes, tot i que una d'elles es va reaprofitar per contenir un enterrament.

Cronològicament, ens trobem una ocupació que no correspon a un únic moment sinò que podem portar des d'una fase postcardial fins a moments ja dins de l'edat del bronze.

 

Le Vérazien de Mailhac dans son context chronologique et culturel
Annie MONTÉCINOS
Nous donnerons en premier lieu un rapide aperçu de l’implantation humaine sur la commune de Mailhac. Ensuite, nous présenterons les résultats de notre tentative de sériation chronologique de cette période.

 

El jaciment de Can Filuà, dades per al món funerari de l’edat del bronze
Núria ARMENTANO i Assumpció MALGOSA

Es presenten els resultats de l’estudi antropològic de les restes del jaciment de Can Filuà (3500±50 BP, UBAR 555-556), ubicat al terme de Santa Perpètua de Mogoda, i excavat el 1992 pel Servei d’Anàlisis Arqueològiques de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’estudi antropològic detallat de les restes al laboratori, així com l’anàlisi d’aquestes tenint present l’estructura de la fossa i detectant les fases d’enterrament dels diferents indicidus, ha permés fer una intrepertació sober l’ús de la sepultura al llarg del temps.

L’equip d’excavació que va recuperar les restes va diferenciar pel reompliment de la cambra dos nivells d’enterraments. Amb l’estudi es posa de manifest la difeernt dinàmica que persenten aquests dos nivells, que si bé les datacions ens els situen dins d’un mateix marc cronològic, la interpretació del ritual desenvolupat en un i altre és diferent.

El nivell A es caracteritza per restes inhumades que mantenien la quasi total connexió de les seves articulacions. Durant l’excavació s’individualitzaren concretament cinc inhumats; posteriorment amb l’estudi antropològic se n’han determinat dos més i s’han completat els esquelets dels cinc primers a partir dels ossos que no havien estat atribuits.

El nivell B era un paquet d’ossos barrejats i arraconats a partir dels quals es van poder individualitzar tres esquelets al laboratori. Tot i així el número mínim d’indicidus enterrats en aquest nivell és de 9, número total de cranis apareguts en el mateix. És remarcable la disposició espacial de les restes ja que, per una banda la gran majoria de les restes postcranials estaven arraconades al costat Est de la cambra, i en canvi, els cranis, es trobaven en grups i pel voltant de la cambra.

La poca pertorbació dels esquelets edl nivell A, així com la col·locació com aparellada i intencionadament altrenan-los la posició del cap, entre d’altres coses, ens situa davant d’un possible exemple d’enterrament col·lectiu amb inhumacions primàries simultànies.

La interpretació del nivell B ens situa davant de dos possibles moments diferenciats també; un primer relacionat amb els cranis arraconats i un altre sobre els esquelets individualitzats, que s’intrepreten com un enterrament col·lectiu amb inhumacions possiblement successives.

La diversitat de formes funeràries que a partir del neolític final es desenvolupen arreu de Catalunya semblen expressar-se en una mateixa petita sepultura i en un molt curt espai de temps en els enterraments de Can Filuà.

 

Una sitja del bronze antic a Cabrils (el Maresme, Barcelona)
Imma BASSOLS, Daniel DAVÍ i David FARELL

L’any 1996 s’excavà una estructura a la plana litoral del Maresme (Barcelona) que contenia un interessant dipòsit datat relativament en el Bronze Antic. Aquesta estructura de forma troncocònica i de fons pla, i que interpretem com una sitja, es trobava a poca distància d’una altra sobre la qual no es pogué intervenir.

Les formes decorades  i llises de la ceràmica han permès la datació relativa d’amortització en un moment inicial del Bronze. Junt al conjunt ceràmic, i en diferents nivells que cal considerar contemporànis, es troben un crani humà, restes d’industria lítica (elements de sílex, molins trencats i mans de morter), fauna, malacologia i carbons, entre d’altres.

En la part més superior de la sitja i en la mateixa deposició de sediments que reomplen la sitja s’ha trobat un interestrat negatiu envoltat de pedres fent-nos plantejar la possibilitat que ens trobem amb les restes d’una estructura més complexa que conformava aquesta sitja abans de la seva total amortitizació.

Aquesta sitja, un dels pocs jaciments prehistòrics excavats recentment a la nostra comarca i en terres costaneres, ens permet un estudi d’aproximació a d’altres estructures conegudes, per tal d’establir paral·lels. Així com constata la presència de l’home prehistòric, cada cop menys isolada, a la plana litoral maresmenca.

 

Un nou ritual funeràri del Neolític Final/Calcolític: La Coveta del Marge de Moro (Begues, Barcelona).

Anna BLASCO, Mª Josefa VILLALBA, Manel EDO1 Alicia ALESAN, Assumpció MALGOSA2


1 Universitat de Barcelona. Departament de  Prehistòria.

2 Universitat Autònoma de Barcelona. Fac. Biologia Animal, B. Vegetal i Etologia. Unitat d’Antropologia

Fins ara es coneixia un model genèric comunment acceptat pels usos funeraris del neolític final/calcolític a Catalunya: enterraments col·lectius preferentment en coves amb aixovars més o menys rics, però característics del moment, com són els elements del complex campaniforme i/o conjunts ceràmics de tradició més local (Veraza, Treilles, carenes altes…). Concretament a la zona de Begues és conegut un jaciment paradigmàtic d’aquest model funerari: la cova de Can Sadurní, estudiada por nosaltres mateixos (Edo et alli, 1985:38; Blasco, 1993). No obstant això, a la mateixa zona de Begues i no lluny de la cova de Can Sadurní es documenta un conjunt funerari contemporani dins d’una petita cavitat càrstica: la coveta del Marge del Moro, però aquest conjunt sepulcral difereix completament del model establert citat. En aquest cas es va triar un espai molt petit, poc visible i de dificil accés, per l’ús sepulcral d’un reduït nombre de persones, carents de mobiliari funerari, però.

 

Estructures d’habitat a Can Roqueta II (Sabadell, Vallès Occidental)
Antoni Palomo, Alba Rodríguez, Montse Carbó i Sílvia Comellas

La recent excavació del jaciment de Can Roqueta II (est) ha permès documentar una sèrie de grans estructures excavades, datables en el bronze inicial,  de formes variables i de fondàries diferents. En certs casos aquestes estructures es poden reconèixer com hàbitats i en altres la seva funció és de difícil intrepretació.

Alguna d’aquestes estructures, interpretades com a hàbitat,  es presenten en un grau de conservació excepcional, amb una estructuració de l’espai intern complexe tan a nivell horitzontal com a vertical. Apareixen nivells succesuis d’ocupació i reompliment, amb una presència abundant d’estructures internes i utilització de l’espai amb funcionalitat diversa.

La visió general d’aquestes estructures d’hàbitat amb relació amb altres tipus d’evidències arqueològiques documentades a Can Roqueta : fosses/sitja, estructructures funeràries, cubetes... han de permetre en el futur caracteritzar tan a nivell diacrònic com a sincrònic l’ocupació de Can Roqueta durant el bronze inicial.

 

Can Roqueta II (est): un jaciment excepcional a la Mediterrània occidental
Antoni PALOMO i Alba RODRÍGUEZ

El jaciment de Can Roqueta II (est) (Sabadell, Vallès Occidental) ha estat recentment excavat, concretament entre juliol de 1999 i agost del 2000. Volem aprofitar aquest fòrum de debat per donar a conèixer aquest nou jaciment als investigadors.

La intervenció d’urgència al jaciment, motivada per la urbanització d’uns terrenys destinats a ús industrial, ha posat al descobert prop de 800 estructures arqueològiques en una superfície de gairebé 30 Ha. Amb aquestes troballes es configura un nou jaciment del tipus camp de fosses, en el qual les estructures arqueològiques detectades, totes excavades al subsòl i diferentment arrassades, és el que roman d’uns assentaments la part aèrea dels quals ha desaparegut.

Pel que fa a la cronologia de les estructures, aquestes abasten diferents moments històrics: neolític, bronze inicial, bronze final, ferro I, ibèric, romà i medieval. No obstant això, els períodes més ben representats són el bronze incial i el bronze final – ferro I. Les estructures pertanyents a aquests periodes ens donen una visió de la continuïtat del poblament en el mateix indret, i alhora contribueixen amb grans aportacions al coneixement d’aquests periodes: en concret als usos i costums funeraris per al bronze inicial, i a l’ús de l’hàbitat enfonsat per al bronze inicial i el bronze final – ferro I.

 

Estructures funeràries a Can Roqueta II (Sabadell, Vallès Occidental)
Alba RODRÍGUEZ, Antoni PALOMO i Tona MAJÓ

En el jaciment de Can Roqueta II-est (Sabadell, Vallès Occidental) s’ha localitzat i excavat un grup de fosses datables al bronze inicial, entre les quals destaca el conjunt per al qual s’ha pogut determinar un ús funerari.

Aquest conjunt està format per una trentena d’estructures de tipologia variada - fosses tipus sitja, fosses amb petit nínxol, pous amb grans càmares -, de manera que es pot observar en un mateix indret l’existència d’una diversitat funerària que ja s’havia apuntat prèviament per al Vallès. Així mateix, el tractament variat rebut pels difunts –s’observen inhumacions individuals, dobles, triples i múltiples, individus en posició primària o bé secundària, amb connexions anatòmiques o no, arranjaments selectius (?) de parts d’esquelets, troballes aïllades d’ossos humans, etc... – denota uns usos i costums funeraris realment complexos.

Tanmateix, la importància del conjunt funerari de Can Roqueta rau tant en aquesta varietat i complexitat de les estructures d’inhumació, com en la seva relació amb les estructures d’hàbitat i producció documentades al mateix jaciment.

 

El sepulcre megalític de Les Maioles: pràctiques i gestos funeraris en el límit meridional del megalitisme a Catalunya
Xavier CLOP, Josep-Miquel FAURA i Tona MAJÖ

El coneixement sobre les pràctiques funeràries de les comunitats que van viure durant el IIIr i la primera meitat del Iin mil·lenni cal ANE al nordest de la península Ibèrica és ara com ara limitat, no tant per la quantitat de jaciments sepulcrals coneguts com per la qualitat del seu registre.

L’excavació l’any 1995 del sepulcre de Les Maioles (Rubió, Anoia) ha permés conèixer les característiques d’un jaciment que havia restat, afortunadament, intacte des de la seva darrera utilització funerària. La realització d’un extens estudi interdisciplinar basat en un acurat registre de camp i en un posterior ample i minuciós estudi antropològic, ens permet aprofundir de forma excepcional al nordest peninsular en les característiques socials, econòmiques i ideològiques de la comunitat que va utilitzar aquest indret per a inhumar a una part dels seus membres. En aquest sentit, el desenvolupament de l’estudi antropològic ha permés contrastar i afinar algunes de les hipòtesis plantejades, tot permetent per exemple definir una certa “estratigrafia” interna que ha permés seleccionar les mostres per a determinar la cronologia absoluta d’aquest jaciment i així poder precisar el període d’utilització d’aquest sepulcre megalític.

La situació d’aquest sepulcre megalític, que es troba en la zona considerada com el límit meridional del megalitisme a Catalunya, permet avançar de manera quantitativament significativa tant en el coneixement de les pràctiques funeràries (fins arribar al nivell dels “gestos funeraris”) de les comunitats que van viure en aquesta zona i període com, més enllà, en determinats aspectes de les seves activitats quotidianes. L’estudi del registre funerari des d’una perspectiva arqueoantropològica no tan sols permet conèixer el “món dels morts”, sinó que també ens permet avançar en el coneixement del “món dels vius”