Carregant taula de dades:

 

Autor Títol Indret
CAMPILLO VALERO, Domènec  
CHIMENOS KÜSTNER, Eduard Estudio paleoestomatológico de una población calcolítica hallada en  Costa de Can Martorell o Vinya d’en Tit (Dosrius, el Maresme, Barcelona). Primeros resultados
El nivell sepulcral ( Ic ) de la Cova de la Guineu de Font-Rubí El Penedès
ETXEBERRIA, Francisco  
VIVES i BALMAÑA, Elisenda  
MARTÍN CÓLLIGA, Araceli Datacions absolutes i periodització de la fi del neolític a l’edat del bronze en la Catalunya peninsular Catalunya
Cultura material, economia i comerç de la fi del neolític a l’edat del bronze en la Catalunya peninsular
PETIT i MENDIZÁBAL, M. Àngels Cultura material, economia i comerç de la fi del neolític a l’edat del bronze en la Catalunya peninsular Catalunya
MERCADAL i FERNÀNDEZ, Oriol Estudio paleoestomatológico de una población calcolítica hallada en  Costa de Can Martorell o Vinya d’en Tit (Dosrius, el Maresme, Barcelona). Primeros resultados  Dosrius (El Maresme)
El nivell sepulcral ( Ic ) de la Cova de la Guineu de Font-Rubí El Penedès
Antropologia i ritual funerari en la transició del neolític a l'edat del bronze a la Catalunya sud Catalunya sud
GALOP, Didier Mise en évidence pluridisciplinaire de pratiques agro-pastorales forestières durant le Néolithique sur le piémont nord-pyrénéen
AGUSTÍ i FARJAS, Bibiana Antropologia i ritual funerari en la transició del neolític a l'edat del bronze a la Catalunya sud Catalunya sud
BRIOIS, François
PIQUÉ, Raquel Paisatge i gestió de recursos vegetals durant el tercer mil·lenni BP a la comarca de la Garrotxa: primers resultats de l’estudi antracològic del jaciment de la Prunera. La Garrotxa
BURJACHS, Francesc
CLAUSTRE, Françoise
DUDAY, Henry
GASCO, Jean
MAYA GONZÁLEZ, José L. Cultura material, economia i comerç de la fi del neolític a l’edat del bronze en la Catalunya peninsular Catalunya
MOLIST i MONTAÑA, Miquel
PORRA, Valérie
TARRÚS i GALTER, Josep
VALDEYRON, Nicolas
VAQUER, Jean Ponència  (F)
GUILAINE, Jean
MONTÉCINOS, Annie Le Vérazien de Mailhac dans son context chronologique et culturel
BASSOLS i FERNÁNDEZ, Imma Una sitja del bronze antic a Cabrils el Maresme, Barcelona
La Serralada Litoral a cavall del Maresme i el Vallès Oriental: un espai ben conegut pels pobladors prehistòrics. El Maresme - Vallès Oriental
CLOP GARCIA, Xavier El sepulcre megalític de Les Maioles: pràctiques i gestos funeraris en el límit meridional del megalitisme a Catalunya Rubió, Anoia
Gestió de la matèria primera i produccions campaniformes al nordest de la península Ibèrica NE Península Hibèrica
ALIAGA i RODRIGO, Sara Estudio tecnológico y funcional de las puntas halladas en el sepulcro calcolítico de la Costa de Can Martorell Dosrius (El Maresme)
ADSERIAS, Maria L’assentament prehistòric dels Molins de la Vila  (Montblanc, Conca de Barberà)
ALESAN, Alicia Un nou ritual funeràri del Neolític Final/Calcolític: La Coveta del Marge de Moro Begues, Barcelona
ALLUÉ, Ethel El nivell sepulcral ( Ic ) de la Cova de la Guineu de Font-Rubí El Penedès
ALONSO, Natàlia L’edat del bronze i el Grup del Segre-Cinca a la plana occidental catalana: Evolució i periodització Plana Occidental Catalana
ARMENTANO, Núria El jaciment de Can Filuà, dades per al món funerari de l’edat del bronze Santa Perpètua de Mogoda
BARRIO, M. Jesús L’assentament prehistòric dels Molins de la Vila  Montblanc, Conca de Barberà
BARRIOS, Alberto Estudio paleoestomatológico de una población calcolítica hallada en  Costa de Can Martorell o Vinya d’en Tit (Dosrius, el Maresme, Barcelona). Primeros resultados Dosrius (El Maresme)
BARTROLÍ , Raül El nivell sepulcral ( Ic ) de la Cova de la Guineu de Font-Rubí El Penedès
BERGADÀ, Mercè El nivell sepulcral ( Ic ) de la Cova de la Guineu de Font-Rubí El Penedès
BLASCO, Anna Un nou ritual funeràri del Neolític Final/Calcolític: La Coveta del Marge de Moro Begues, Barcelona
BOUBY, Laurent Décorticage des blés vêtus et structures de combustion : données carpologiques pour le Néolithique final et le Chalcolithique dans la zone des Causses Causses
BRAVO, Pilar L’assentament prehistòric dels Molins de la Vila  Montblanc, Conca de Barberà
CARBONELL, M. del Carmen L’assentament prehistòric dels Molins de la Vila  Montblanc, Conca de Barberà
CAROZZA, Laurent La céramique campaniforme du site de Puech-Haut. Commmune de Paulhan (Hérault)
CEBRIÀ i ESCUER, Artur El nivell sepulcral ( Ic ) de la Cova de la Guineu de Font-Rubí El Penedès
CHAMBON, Philippe
COULAROU, Jacques La céramique campaniforme du site de Puech-Haut Commmune de Paulhan (Hérault)
DAVÍ i SALVAÑÀ, Daniel Una sitja del bronze antic a Cabrils  (el Maresme, Barcelona)
La Serralada Litoral a cavall del Maresme i el Vallès Oriental: un espai ben conegut pels pobladors prehistòrics. El Maresme - Vallès Oriental
DUFRAIGNE, J.-J. Les Pins (Aubais, Gard). Un établissement su début du Bronze ancien Aubais (Gard)
EDO, Manel Un nou ritual funeràri del Neolític Final/Calcolític: La Coveta del Marge de Moro Begues, Barcelona
FARELL, David Una sitja del bronze antic a Cabrils  (el Maresme, Barcelona)
FAURA, Josep-Miquel El sepulcre megalític de Les Maioles: pràctiques i gestos funeraris en el límit meridional del megalitisme a Catalunya Rubió, Anoia
FERNÁNDEZ, Antoni L’assentament prehistòric dels Molins de la Vila  Montblanc, Conca de Barberà
FERRÉ ALEMANY, Marc Paisatge i gestió de recursos vegetals durant el tercer mil·lenni BP a la comarca de la Garrotxa: primers resultats de l’estudi antracològic del jaciment de la Prunera La Garrotxa
GIBAJA, Juan Francisco Estudio tecnológico y funcional de las puntas halladas en el sepulcro calcolítico de la Costa de Can Martorell  Dosrius (El Maresme)
GUERRERO VILA, Emma Relació entre cultura material i restes antropològiques dels sepulcres megalítics del IIIer mil·lenni a Catalunya: un estudi sobre l’ús dels objectes d’ornament personal Catalunya
GUILLET, E. Les Pins (Aubais, Gard). Un établissement su début du Bronze ancien Aubais (Gard)
JALLET, Frédéric Les Pins (Aubais, Gard). Un établissement su début du Bronze ancien Aubais (Gard)
JUNYENT, Emili
LAFUENTE, Angel L’edat del bronze i el Grup del Segre-Cinca a la plana occidental catalana: Evolució i periodització Plana Occidental Catalana
LANDIER, Guilhem Le site du Pouget 1 (Souvignargues, Gard). Un exemple d’atelier de taille de silex en plaquette Souvignargues (Gard)
LEMERCIER, Olivier El campaniforme català i pirinenc vist des de la Provença. Preguntes per a una problemàtica històrica del campaniforme al mediterrani nord-occidental. (F)
LLEONART i CASADEVALL, Robert La Serralada Litoral a cavall del Maresme i el Vallès Oriental: un espai ben conegut pels pobladors prehistòrics. Maresme - Vallès Oriental
LÓPEZ , Joan Baptista L’edat del bronze i el Grup del Segre-Cinca a la plana occidental catalana: Evolució i periodització Plana Occidental Catalana
LOU i MARTÍNEZ, Toni La Serralada Litoral a cavall del Maresme i el Vallès Oriental: un espai ben conegut pels pobladors prehistòrics Maresme - Vallès Oriental
MAJÓ, Tona Estructures funeràries a Can Roqueta II Sabadell, Vallès Occidental
El sepulcre megalític de Les Maioles: pràctiques i gestos funeraris en el límit meridional del megalitisme a Catalunya Rubió, Anoia
MALGOSA, Assumpció Un nou ritual funeràri del Neolític Final/Calcolític: La Coveta del Marge de Moro Begues, Barcelona
El jaciment de Can Filuà, dades per al món funerari de l’edat del bronze Santa Perpètua de Mogoda
MARTINEAU, Remi

Le rôle des chaînes opératoires céramiques pour la connaissance des sociétés néolithiques du 3ème millénaire avant J.-C.  Les exemples du groupe de Clairvaux (Jura) et du Ferrières (Ardèche)

Jura - Ardèche
MARTÍNEZ, Helena L’assentament prehistòric dels Molins de la Vila Montblanc, Conca de Barberà
MESTRES i MERCADÉ, Josep Datacions absolutes i periodització de la fi del neolític a l’edat del bronze en la Catalunya peninsular Catalunya
MOTOS, Natàlia L’assentament prehistòric dels Molins de la Vila Montblanc, Conca de Barberà
NADAL, Jordi El nivell sepulcral ( Ic ) de la Cova de la Guineu de Font-Rubí El Penedès
OLIVA POVEDA, Mònica Relació entre cultura material i restes antropològiques dels sepulcres megalítics del IIIer mil·lenni a Catalunya: un estudi sobre l’ús dels objectes d’ornament personal Catalunya
PALOMO, Antoni Estructures d’habitat a Can Roqueta II  Sabadell, Vallès Occidental
Can Roqueta II (est): un jaciment excepcional a la Mediterrània occidental Sabadell, Vallès Occidental
Estructures funeràries a Can Roqueta II Sabadell, Vallès Occidental
Estudio tecnológico y funcional de las puntas halladas en el sepulcro calcolítico de la Costa de Can Martorell Dosrius (El Maresme)
Notícies d’activitats humanes a la capçalera de la Muga a començaments de l’edat del bronze: les coves de la Pólvora i la Figa  Albanyà (L'Alt Empordà)
PAUC, Paulette La production de parures en coquillages marins, dans l'Aude (F.), entre le Néolithique final et le Bronze ancien L'Aude
PLANTALAMOR MASSANET, Lluis
RIBÉ, Genís El nivell sepulcral ( Ic ) de la Cova de la Guineu de Font-Rubí El Penedès
RODRIGUEZ, Alba Can Roqueta II (est): un jaciment excepcional a la Mediterrània occidental Sabadell, Vallès Occidental
Estructures funeràries a Can Roqueta II Sabadell, Vallès Occidental
ROUQUEROL, Nathalie Etude sur le Néolithique final et les débuts de l’âge du Bronze dans les Pyrénées centrales françaises. Prémiers résultats. Pirineus Centrals Francesos
ROUSSOT-LARROQUE, Julia Les puntes de "palmela" trobades a frança: atlàntic o mediterrani (F)
SAÑA SEGUÍ, Maria
SIMON, Montse Noves dades sobre el poblament de finals del IIIer mil·lenni cal. B.C. a la Serra Magdalena  Pallars Sobirà
TEIXELL, Immaculada L’assentament prehistòric dels Molins de la Vila  Montblanc, Conca de Barberà
VERGÉLY, Hélène Les parures en jayet des Grands Causses au Chalcolithique
VICENTE i CAMPOS, Oriol Noves dades sobre el poblament de finals del IIIer mil·lenni cal. B.C. a la Serra Magdalena  Pallars Sobirà
VIGNAUD, Alain La céramique campaniforme du site de Puech-Haut. Commmune de Paulhan (Hérault)
VILLALBA, M. Josefa Un nou ritual funeràri del Neolític Final/Calcolític: La Coveta del Marge de Moro Begues, Barcelona
YNGUANZO, M. Dolores L’assentament prehistòric dels Molins de la Vila Montblanc, Conca de Barberà

 

L’assentament prehistòric dels Molins de la Vila (Montblanc, Conca de Barberà)
Maria ADSERIAS, Immaculada TEIXELL, M. Jesús BARRIO, Pilar BRAVO, M. del Carmen CARBONELL, Antoni FERNÁNDEZ, Helena MARTÍNEZ,  Natàlia MOTOS, M. Dolores YNGUANZO (CODEX - Arqueologia i Patrimoni).

El jaciment dels Molins de la Vila ocupa una extensió aproximada de 25.000 m², situats en un planell entre els rius Francolí i Anguera, a Montblanc (Conca de Barberà).

L'excavació del jaciment dels Molins de la Vila ha permés confirmar la presència de dos assentaments. Per una part un assentament d'època prehistòrica del qual hem documentat principalment estructures circulars excavades en el substrat geològic i, per l'altra, part d'un poblat medieval del qual s'ha pogut documentar bona part de la planta.

Pel que fa a l'assentament prehistòric ens trobem amb un conjunt d'estructures circulars, excavades tant als llims com a les graves i distribuïdes per tota l'extensió del jaciment. Es tracta d'estructuctures d'entre 1 i 1,40 metres de diàmetre i d'una fondària conservada d'entre 0,12 i 0,70 metres i que cal relacionar, inicialment, amb l'emmagatzamament de productes, tot i que una d'elles es va reaprofitar per contenir un enterrament.

Cronològicament, ens trobem una ocupació que no correspon a un únic moment sinò que podem portar des d'una fase postcardial fins a moments ja dins de l'edat del bronze.

 

Le Vérazien de Mailhac dans son context chronologique et culturel
Annie MONTÉCINOS
Nous donnerons en premier lieu un rapide aperçu de l’implantation humaine sur la commune de Mailhac. Ensuite, nous présenterons les résultats de notre tentative de sériation chronologique de cette période.

 

El jaciment de Can Filuà, dades per al món funerari de l’edat del bronze
Núria ARMENTANO i Assumpció MALGOSA

Es presenten els resultats de l’estudi antropològic de les restes del jaciment de Can Filuà (3500±50 BP, UBAR 555-556), ubicat al terme de Santa Perpètua de Mogoda, i excavat el 1992 pel Servei d’Anàlisis Arqueològiques de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’estudi antropològic detallat de les restes al laboratori, així com l’anàlisi d’aquestes tenint present l’estructura de la fossa i detectant les fases d’enterrament dels diferents indicidus, ha permés fer una intrepertació sober l’ús de la sepultura al llarg del temps.

L’equip d’excavació que va recuperar les restes va diferenciar pel reompliment de la cambra dos nivells d’enterraments. Amb l’estudi es posa de manifest la difeernt dinàmica que persenten aquests dos nivells, que si bé les datacions ens els situen dins d’un mateix marc cronològic, la interpretació del ritual desenvolupat en un i altre és diferent.

El nivell A es caracteritza per restes inhumades que mantenien la quasi total connexió de les seves articulacions. Durant l’excavació s’individualitzaren concretament cinc inhumats; posteriorment amb l’estudi antropològic se n’han determinat dos més i s’han completat els esquelets dels cinc primers a partir dels ossos que no havien estat atribuits.

El nivell B era un paquet d’ossos barrejats i arraconats a partir dels quals es van poder individualitzar tres esquelets al laboratori. Tot i així el número mínim d’indicidus enterrats en aquest nivell és de 9, número total de cranis apareguts en el mateix. És remarcable la disposició espacial de les restes ja que, per una banda la gran majoria de les restes postcranials estaven arraconades al costat Est de la cambra, i en canvi, els cranis, es trobaven en grups i pel voltant de la cambra.

La poca pertorbació dels esquelets edl nivell A, així com la col·locació com aparellada i intencionadament altrenan-los la posició del cap, entre d’altres coses, ens situa davant d’un possible exemple d’enterrament col·lectiu amb inhumacions primàries simultànies.

La interpretació del nivell B ens situa davant de dos possibles moments diferenciats també; un primer relacionat amb els cranis arraconats i un altre sobre els esquelets individualitzats, que s’intrepreten com un enterrament col·lectiu amb inhumacions possiblement successives.

La diversitat de formes funeràries que a partir del neolític final es desenvolupen arreu de Catalunya semblen expressar-se en una mateixa petita sepultura i en un molt curt espai de temps en els enterraments de Can Filuà.

 

Una sitja del bronze antic a Cabrils (el Maresme, Barcelona)
Imma BASSOLS, Daniel DAVÍ i David FARELL

L’any 1996 s’excavà una estructura a la plana litoral del Maresme (Barcelona) que contenia un interessant dipòsit datat relativament en el Bronze Antic. Aquesta estructura de forma troncocònica i de fons pla, i que interpretem com una sitja, es trobava a poca distància d’una altra sobre la qual no es pogué intervenir.

Les formes decorades  i llises de la ceràmica han permès la datació relativa d’amortització en un moment inicial del Bronze. Junt al conjunt ceràmic, i en diferents nivells que cal considerar contemporànis, es troben un crani humà, restes d’industria lítica (elements de sílex, molins trencats i mans de morter), fauna, malacologia i carbons, entre d’altres.

En la part més superior de la sitja i en la mateixa deposició de sediments que reomplen la sitja s’ha trobat un interestrat negatiu envoltat de pedres fent-nos plantejar la possibilitat que ens trobem amb les restes d’una estructura més complexa que conformava aquesta sitja abans de la seva total amortitizació.

Aquesta sitja, un dels pocs jaciments prehistòrics excavats recentment a la nostra comarca i en terres costaneres, ens permet un estudi d’aproximació a d’altres estructures conegudes, per tal d’establir paral·lels. Així com constata la presència de l’home prehistòric, cada cop menys isolada, a la plana litoral maresmenca.

 

Un nou ritual funeràri del Neolític Final/Calcolític: La Coveta del Marge de Moro (Begues, Barcelona).

Anna BLASCO, Mª Josefa VILLALBA, Manel EDO1 Alicia ALESAN, Assumpció MALGOSA2


1 Universitat de Barcelona. Departament de  Prehistòria.

2 Universitat Autònoma de Barcelona. Fac. Biologia Animal, B. Vegetal i Etologia. Unitat d’Antropologia

Fins ara es coneixia un model genèric comunment acceptat pels usos funeraris del neolític final/calcolític a Catalunya: enterraments col·lectius preferentment en coves amb aixovars més o menys rics, però característics del moment, com són els elements del complex campaniforme i/o conjunts ceràmics de tradició més local (Veraza, Treilles, carenes altes…). Concretament a la zona de Begues és conegut un jaciment paradigmàtic d’aquest model funerari: la cova de Can Sadurní, estudiada por nosaltres mateixos (Edo et alli, 1985:38; Blasco, 1993). No obstant això, a la mateixa zona de Begues i no lluny de la cova de Can Sadurní es documenta un conjunt funerari contemporani dins d’una petita cavitat càrstica: la coveta del Marge del Moro, però aquest conjunt sepulcral difereix completament del model establert citat. En aquest cas es va triar un espai molt petit, poc visible i de dificil accés, per l’ús sepulcral d’un reduït nombre de persones, carents de mobiliari funerari, però.

 

Estructures d’habitat a Can Roqueta II (Sabadell, Vallès Occidental)
Antoni Palomo, Alba Rodríguez, Montse Carbó i Sílvia Comellas

La recent excavació del jaciment de Can Roqueta II (est) ha permès documentar una sèrie de grans estructures excavades, datables en el bronze inicial, de formes variables i de fondàries diferents. En certs casos aquestes estructures es poden reconèixer com a hàbitats i en altres la seva funció és de difícil interpretació.

Algunes d’elles, interpretades com a d’hàbitat, es presenten en un grau de conservació excepcional, amb una estructuració de l’espai intern complex tant horitzontalment com verticalment. Hi apareixen nivells successius d’ocupació i reompliment, amb una presència abundant d’estructures internes i utilització de l’espai amb funcionalitat diversa.

La visió general d’aquestes estructures d’hàbitat en relació amb altres tipus d’evidències arqueològiques documentades a Can Roqueta: fosses/sitges, estructures funeràries, cubetes…, han de permetre en el futur caracteritzar tant en l’aspecte diacrònic com en el sincrònic l’ocupació de Can Roqueta durant el bronze inicial

 

Can Roqueta II (est): un jaciment excepcional a la Mediterrània occidental
Antoni PALOMO i Alba RODRÍGUEZ

El jaciment de Can Roqueta II (est) (Sabadell, Vallès Occidental) ha estat recentment excavat, concretament entre juliol de 1999 i agost del 2000. Volem aprofitar aquest fòrum de debat per donar a conèixer aquest nou jaciment als investigadors.

La intervenció d’urgència al jaciment, motivada per la urbanització d’uns terrenys destinats a ús industrial, ha posat al descobert prop de 800 estructures arqueològiques en una superfície de gairebé 30 Ha. Amb aquestes troballes es configura un nou jaciment del tipus camp de fosses, en el qual les estructures arqueològiques detectades, totes excavades al subsòl i diferentment arrassades, és el que roman d’uns assentaments la part aèrea dels quals ha desaparegut.

Pel que fa a la cronologia de les estructures, aquestes abasten diferents moments històrics: neolític, bronze inicial, bronze final, ferro I, ibèric, romà i medieval. No obstant això, els períodes més ben representats són el bronze incial i el bronze final – ferro I. Les estructures pertanyents a aquests periodes ens donen una visió de la continuïtat del poblament en el mateix indret, i alhora contribueixen amb grans aportacions al coneixement d’aquests periodes: en concret als usos i costums funeraris per al bronze inicial, i a l’ús de l’hàbitat enfonsat per al bronze inicial i el bronze final – ferro I.

 

Estructures funeràries a Can Roqueta II (Sabadell, Vallès Occidental)
Alba RODRÍGUEZ, Antoni PALOMO i Tona MAJÓ

En el jaciment de Can Roqueta II-est (Sabadell, Vallès Occidental) s’ha localitzat i excavat un grup de fosses datables al bronze inicial, entre les quals destaca el conjunt per al qual s’ha pogut determinar un ús funerari.

Aquest conjunt està format per una trentena d’estructures de tipologia variada - fosses tipus sitja, fosses amb petit nínxol, pous amb grans càmares -, de manera que es pot observar en un mateix indret l’existència d’una diversitat funerària que ja s’havia apuntat prèviament per al Vallès. Així mateix, el tractament variat rebut pels difunts –s’observen inhumacions individuals, dobles, triples i múltiples, individus en posició primària o bé secundària, amb connexions anatòmiques o no, arranjaments selectius (?) de parts d’esquelets, troballes aïllades d’ossos humans, etc... – denota uns usos i costums funeraris realment complexos.

Tanmateix, la importància del conjunt funerari de Can Roqueta rau tant en aquesta varietat i complexitat de les estructures d’inhumació, com en la seva relació amb les estructures d’hàbitat i producció documentades al mateix jaciment.

 

El sepulcre megalític de Les Maioles: pràctiques i gestos funeraris en el límit meridional del megalitisme a Catalunya
Xavier CLOP, Josep-Miquel FAURA i Tona MAJÖ

El coneixement sobre les pràctiques funeràries de les comunitats que van viure durant el IIIr i la primera meitat del Iin mil·lenni cal ANE al nordest de la península Ibèrica és ara com ara limitat, no tant per la quantitat de jaciments sepulcrals coneguts com per la qualitat del seu registre.

L’excavació l’any 1995 del sepulcre de Les Maioles (Rubió, Anoia) ha permés conèixer les característiques d’un jaciment que havia restat, afortunadament, intacte des de la seva darrera utilització funerària. La realització d’un extens estudi interdisciplinar basat en un acurat registre de camp i en un posterior ample i minuciós estudi antropològic, ens permet aprofundir de forma excepcional al nordest peninsular en les característiques socials, econòmiques i ideològiques de la comunitat que va utilitzar aquest indret per a inhumar a una part dels seus membres. En aquest sentit, el desenvolupament de l’estudi antropològic ha permés contrastar i afinar algunes de les hipòtesis plantejades, tot permetent per exemple definir una certa “estratigrafia” interna que ha permés seleccionar les mostres per a determinar la cronologia absoluta d’aquest jaciment i així poder precisar el període d’utilització d’aquest sepulcre megalític.

La situació d’aquest sepulcre megalític, que es troba en la zona considerada com el límit meridional del megalitisme a Catalunya, permet avançar de manera quantitativament significativa tant en el coneixement de les pràctiques funeràries (fins arribar al nivell dels “gestos funeraris”) de les comunitats que van viure en aquesta zona i període com, més enllà, en determinats aspectes de les seves activitats quotidianes. L’estudi del registre funerari des d’una perspectiva arqueoantropològica no tan sols permet conèixer el “món dels morts”, sinó que també ens permet avançar en el coneixement del “món dels vius”