Antropologia i ritual funerari en la transició del neolític a l'edat del bronze a la Catalunya sud
Bibiana AGUSTÍ i Oriol MERCADAL

La complexitat del paisatge dels rituals funeraris d'època calcolítica en l'àrea compresa entre els Pirineus i l'Ebre és fruit de la informació que tenim en aquests moments, geogràficament molt desequilibrada. A partir d'una mostra de diversos jaciments cronològicament ben delimitats i dels de més recent excavació es planteja l'anàlisi antropològica bàsicament des del punt de vista de l'arqueologia funerària.

La reiteració d'algunes observacions apunten tendències força generalitzades, mentre que altres més insòlites s'entenen ara com a fenòmens aïllats o simplement són producte de les llacunes existents en la informació. Utilitzant aquests referents sorgeixen un seguit de velles qüestions a replantejar, així com d'hipòtesis en funció de les aportacions més noves en el registre arqueològic.

Hom parlarà de l'amalgama de llocs sepulcrals que apareixen o es desenvolupen a la fi del neolític segons els diferents condicionants de caire geogràfic, social o econòmic, dels hàbits culturals i dels costums rituals; és dir, tractarem de la diversificació estructural dels tipus sepulcrals a nivell interpoblacional i intra (fosses simples o amb cambra lateral o nínxol, cambres col·lectives, megàlits de nova planta o antics reutilitzats, coves naturals, hipogeus, etc.).

També, de les estructures complementàries o del microespai representat per elements de senyalització, condamnació, delimitació o protecció, que caracteritzen tipus desconeguts o mal definits fins fa molt poc.

Igualment, es mostrarà l'ampli espectre existent en el període pel que fa tractament de les restes humanes (inhumació, deposició, cremació, manipulació, selecció de parts "nobles"...) i del seu possible origen, així com del caràcter col·lectiu d'uns espais on alhora també hi trobem, en ocasions, zones reservades, fosses o ninxols amb inhumacions primàries individuals o dobles.

D'altra banda, es prestarà atenció a altres aspectes rituals com poden ser el paper rellevant de les ofrenes animals (cànids, bòvids...), la pobresa quantitativa i la difícil adscripció a l'individu dels aixovars, les "llars rituals", l'orientació dels sepulcres i els cossos, o l'adequació del llit sepulcral, per citar-ne alguns exemples.

Finalment, es cercarà la discussió sobre qüestions força debatudes actualment com les de la terminologia relacionada amb els rituals funeraris i el tractament de les restes (inhumació-deposició, primari-secundari, cremació-incineració...) i de la tipologia racial, aquesta darrera molt defensada per la majoria d'autors fa algunes dècades.