VIES DE COMUNICACIÓ AL PIRINEU CENTRAL EN EL PERÍODE DEL BRONZE FINAL. ESTRUCTURES TUMULARS AL PLA DE BERET. VAL D’ARAN.

 

IMMA ESTANY

GEMMA Ma. GARCIA

 

El 1994, durant la realització de la Carta Arqueològica de la Vall d'Aran, sota la direcció del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya per les sotasignants, es localitzaren diversos conjunts tumulars al Pla de Beret. Es tracta d'algunes de les estructures descobertes i excavades per M. Gourdon a les darreries del segle passat, a les quals cal afegir-ne algunes d'inèdites.

En aquest article es presenta el jaciment del Pla de Beret en el marc geogràfic de la Vall d'Aran i es descriuen les vies naturals de pas que hi ha entre la plana del Llenguadoc i la vall de la Noguera Pallaresa.

Paraules clau: Estructures tumulars; Pla de Beret; Vall d'Aran


LA TABULA PEUTINGERIANA I LA XARXA VIÀRIA AL NORDEST DE CATALUNYA. UNA NOVA LECTURA

 

NARCÍS M. AMICH I RAURICH

JOSEP CASAS I GENOVER

 

Una nova lectura de les dades contingudes a l'itinerarium pictum conegut amb el nom de Tabula Peutingeriana, planteja noves possibilitats d'interpretació pel que fa al recorregut de la Via Augusta al seu pas per les terres del nordest de Catalunya i, sobretot, pel que respecta a la situació d'una de les seves mansiones, la de Cinniana/Cerviana.

Paraules clau: Tabula Peutingeriana, Via Augusta, nordest de Catalunya, mansio Ceruiana,


EL COMERÇ DE PRODUCTES GRECS A LES COMARQUES CENTROMERIDIONALS DEL PAÍS VALENCIÀ EN ÈPOCA IBÈRICA

 

Josep Miquel Garcia i Martín

Ignasi Grau i Mira

Àrea d’Arqueologia, Universitat d’Alacant. E-03080 Alacant. Aquest treball ha estat realitzat en el marc del projecte d’investigació GV-2402/94, Organización del Poblamiento y del Territorio en el área suroriental de la Península Ibérica, del Programa de Projectes d’Investigació i Desenvolupament Tecnològic de la Generalitat Valenciana.

Aquest treball estudia el comerç de ceràmiques gregues a les comarques de l’Alcoià i el Comtat, situades a l’interior del sud del País Valencià, en època ibèrica. En aquest moment, centrat entre els segles VI i IV aC, es produeix l’arribada de terrisses de procedència grega a jaciments com la Serreta, el Puig, el Cabeçó de Mariola, el Pitxòcol i el Pic Negre, que hem posat en relació amb les que arriben als enclavaments costaners, com la Illeta dels Banyets (El Campello, l’Alacantí), o el Tossal de Manises i l’Albufereta d’Alacant (l’Alacantí). Després de comparar les dues zones presentem una proposta interpretativa dels vincles comercials existents, com també de les vies de penetració de les mercaderies gregues.

PARAULES CLAU: comerç, ceràmica grega, País Valencià.


IESSO i SIGARRA. Aproximació a la xarxa de comunicacions en època antiga d'aquests dos centres romans de la Catalunya Central

 

Joaquim PERA i ISERN

Universitat Autònoma de Barcelona

Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana.

 

Les dades històriques i arqueològiques disponibles per estudiar la xarxa viària a l'antiguitat sovint acostumen a ser escasses. En el territori que estudiem, comprès per les actuals comarques de la Segarra, part de l'Urgell i Alta Anoia, tenim tan sols una font arqueològica directa, com és l'existència d'un mil.liari; per això cal valorar també les dades indirectes aportades per l'arqueologia, per exemple l'existència de dos nuclis de població romans com ara la ciutat de Iesso (Guissona, La Segarra) i el municipium de Sigarra (Els Prats de Rei, L'Anoia), per la seva naturalesa de centres vertebradors del territori i tal com ens mostra l'arqueologia, estarien obviament conectats a una xarxa viària més ampla; és a partir d'aquest plantejament general que agafem les escasses dades que tenim i les analitzem en conjunt per tal de proposar recorreguts, en molts casos hipotètics, d'algunes vies de comunicació .

Paraules clau: Iesso, Sigarra, Via


LES EXPORTACIONS AMFÒRIQUES DEL CAMP DE TARRAGONA AL SUD-EST DE FRANÇA

 

Pere Gebellí Borràs

Mercès a les darreres investigacions hem pogut identificar les últimes produccions amfòriques romanes descobertes al Camp de Tarragona i les primeres cronològicament parlant en ser produïdes i exportades. Les recents troballes ens afirmen que la marca Philodamvs és originària del jaciment de la Canaleta i no pas del Sot del Camp. Aquestes produccions s'iniciarien en el darrer quart del segle I aC essent exportades al SE de França fins a època d'August/Tiberi, perdurant en el comerç local fins a finals de la dinastia Juli-Clàudia. Probablement les produccions de l'Aumedina (Tivissa) seguirien el mateix procés.

Encara no tenim la certesa de quin producte estarien destinades a contenir aquestes àmfores de fons pla, si més no la majoria dels estudiosos del tema apunten que probablement seria el vi.

Paraules Clau: Comerç, àmfores, Camp de Tarragona.


La localització topogràfica de l’antic port de Rhode (Roses. Alt Empordà)

 

Anna Ma. Puig i Griessenberger

Les darreres campanyes a la Ciutadella de Roses ens han permés de concretar la paleotopografia del lloc abans de la construcció d’aquest recinte militar del segle XVI i, en conseqüència, entendre en quin marc geogràfic es varen desenvolupar els diversos assentaments històrics establerts en aquest solar almenys des del segle V aC. Ha estat definitiva la determinació del curs original de la riera anomenada Rec Fondo, desviada arran de la construcció de la Ciutadella, ja que en la seva desembocadura s’ha d’ubicar el port de Rhode. La troballa d’unes muralles d’èpoques hel·lenística i visigòtica resseguint el curs d’aquesta riera han estat l’element arqueològic més important per a concretar el seu traçat i establir el límit físic d’uns barris portuaris que gaudien de la proximitat al port per a la comercialització dels productes que s’elaboraven a la zona.


LA VIA ROMANA DEL CAPSACOSTA (SANT PAU DE SEGÚRIES, EL RIPOLLÈS -LA VALL DE BIANYA, LA GARROTXA). HISTÒRIA D’UN CAMÍ.

 

Cesc Busquets i Costa

Montse Freixa i Vila

 

La Via del Capsacosta ha estat considerada com un camí romà des del s. XVII, tractant-se d'un brancal secundari de la Via Augusta, que unia la plana (L’Empordà) amb la muntanya (La Garrotxa i El Ripollès), o a la inversa. El tram de la Via que mostra restes del ferm amb una certa continuïtat i unes grans obres d’enginyeria, a més de presentar algunes obres de fàbrica, transcorre entre Sant Pau de Segúries (El Ripollès) i la Vall de Bianya (La Garrotxa). La gran problemàtica que presenta aquesta Via és la de la seva datació, ja que ha estat en funcionament fins pràcticament els nostres dies. Arqueològicament no ha estat possible extreure cap dada concreta que ajudi a poder datar l'època de construcció del camí. Ara bé, basant-nos en la documentació antiga i buscant paral.lels es pot pensar que el seu origen és d’època romana, encara que ha anat sofrint moltes reformes.

PARAULES CLAU: BRANCAL VIA AUGUSTA / COMUNICACIÓ PLANA-MUNTANYA/ CONTINUÏTAT D’ÚS.


PVBLIVS VSVLENVS VEIENTO, UN MAGISTRAT NARBONÈS AMB PROPIETATS AL NORD DE LA TARRACONENSE

Joaquim TREMOLEDA I TRILLA

Museu d'Arqueologia de Catalunya - Empúries

 

Els diversos salvaments i campanyes d'excavació efectuades al taller ceràmic de Llafranc (Palafrugell, Baix Empordà), han permès la recuperació de diverses estampilles. Entre aquestes, només en una consten els tria nomina, la qual cosa implica un estatut social d'ingenu pel personatge; a més a més, és l'única que s'ha trobat impresa sobre tota la gamma de productes de la bòbila: àmfores, dolia i material de construcció.

La identificació d'aquest personatge amb un important magistrat municipal de Narbona d'època augustal i l'administració conjunta que havien tingut ambdues bandes del Pirineu fins August, permeten suposar tot un ventall possibilitats pel que fa a propietats, comunicació i relacions comercials.

PARAULES CLAU: Bòbila, àmfora, estampilla.


TÀRRACO I MARSELLA: MODELS DE SUBMINISTRAMENT PER VIA MARÍTIMA DURANT L'ANTIGUITAT TARDANA (SEGLES V-VI DC)

Josep-Anton REMOLÀ VALLVERDÚ

César-Augusto POCIÑA LÓPEZ

(CODEX-ARQUEOLOGIA I PATRIMONI)

 

Una observació preliminar del comportament de determinades classes ceràmiques permet insinuar la posició que ocupa el port de Tàrraco dins de l'àmbit de la distribució d'objectes i béns transportats per via marítima durant l'Antiguitat Tardana. Utilitzem a tal fí, les dades publicades referides a Tàrraco i Marsella.

PARAULES CLAU: Tàrraco, Marsella, Antiguitat Tardana, Àmfores, Ceràmica


UN TRAM FOSSILITZAT DE LA VIA ROMANA MENARGUENS-ALBESA (LA NOGUERA, LLEIDA) I CONSIDERACIONS SOBRE LA XARXA VIARIA ZONAL

JORDI ROVIRA I PORT

LLUIS MARI I SALA

 

S'analitza des de diverses òptiques -morfomètrica, tipològica i cronològica- el tram fossilitzat d'una via romana que enllaçava els nuclis romans emplaçats al voltant de les actuals localitats de Menàrguens i Albesa (La Noguera, Lleida), a la seva vegada, brancal esquerra d'una via principal zonal que unia els nuclis de Manàrguens i Algerri. L'estudi s'emmarca en el context zonal de la xarxa de les vies romanes d'aquest territori a partir del segle II abans de la nostra Era.

PARAULES CLAU: VIA ROMANA. XARXA ZONAL.


ARTESANADO RURAL Y COMERCIO DEL VINO DE LA TARRACONENSE EN EL SIGLO I D.C.

Victor REVILLA.

Dept. Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. Universitat de Barcelona.

 

Se analizan algunas de las formas de organización del artesanado rural en Hispania Tarraconense. En especial, las formas integradas en el sistema de la villa, que pretende exportar una parte de su producción agrícola (vino). Este modelo se desarrolla en amplias áreas del litoral mediterráneo entre los siglos I a.C. y III d.C. y se relaciona con una importante distribución por vía marítima. El ejemplo utilizado son los talleres del territorio de Barcino del siglo I d.C.

Palabras clave: economía rural, artesanado, ánforas.


EL ROC D'ENCLAR (ANDORRA), ENTRE LA DECADÈNCIA DE IULIA LIBICA I LA PUIXANÇA D'URGELLUM. UNA REFLEXIÓ MES

Xavier Llovera, Josep Maria Bosch

M. Àngels Ruf, Cristina Yáñez

Xavier Solé i Antoni Vila

Servei de Recerca Històrica

 

Els recents estudis el jaciment del Roc d'Enclar han posat de manifest que un dels seus períodes de màxima activitat és el comprès entre la segona meitat del segle IV i el segle VI d.C. Aquesta fase es caracteritza per la construcció d'una fortificació tardoromana, que a principi del segle V genera un nucli d'hàbitat al seu interior, que perdura més enllà del segle VI. Relacionada amb aquest moment destaca la presència de cultura material d'importació, composta fonamentalment per ceràmica de vaixella de taula, bronzes i vidres. La presència d'aquests testimonis posa de manifest una vinculació entre aquest nucli i el món romà. Totes aquestes dades ens han menat a reflexionar sobre el paper vertebrador de la Strata Ceretana i de la hipotètica oferta de centralitat del nucli d'Urgellum a l'època tardoromana.

Paraules Clau: Vall d'Andorra, Urgellum, Strata Ceretana