Contacte

Passeig 10 d’abril,

2n. 2na.

Casa de Cultura

Apartat de Correus 162

17520 Puigcerdà

ieceretans@gmail.com

Tel.: 972.880.458

IX Caminada popular, 8 de juny del 1997: torrents d’Urtx i Vilallobent.

Enguany, com de costum, la caminada vol redescobrir un altre indret de La Cerdanya: el sector de l’obaga comprès entre els torrents d’Urtx i de Vilallobent.

 

La sortida i arribada es farà des del bonic poblet de Vilallobent (1.170 m), l’església del qual, dedicada a Sant Andreu, és documentada ja l’any 839 a l’Acte de Consagració de la Catedral d’Urgell.

Vilallobent fou agregat el 1968 al municipi de Puigcerdà; és compost del antic terme d’Age (amb el mas de Florença) estès a l’esquerra del Segre, al fons de la plana cerdana, entre aquest riu i la Llavanera (la Vanera). A l’esquerra d’aquest darrer riu comprèn encara un sector pla. El peu dels primers contraforts del massís del Puigmal, i la llarga vall de Les Pereres (que davalla del pla de les Forques i es dirigeix directament al Segre dins el terme de Queixans) i de Vilallobent (drenada per la riera de Vilallobent, que davalla del coll Marcer i de la Serra de Salteguet i es dirigeix al Segre a través de la Vanera, límit, en tot el seu curs, amb el terme de Palau de Cerdanya, i des de 1660 fronterera francoespanyola). La part més muntanyosa del terme és coberta de bosc i pasturatges; la ramaderia (bestiar, boví, oví i porcí) no ha estat tradicionalment més important que la agricultura, gairebé exclusivament de secà (cereals i patates).

El poble (61 habitants i 10 de disseminats en el 1970. 1.170 m d’altitud) s’assenta al raiguer, prop de la confluència de la riera de Vilallobent (Vilallonga) amb la Vanera. L’església parroquial (Sant Andreu) d’origen romànic, conserva un retaule gòtic del segle XV. Al segle XIV era possessió del Monestir de Ripoll, passà a Sant Miquel de Cuixà i al segle XVII era lloc reial, propietat de la Corona.

"Vilallobent" és, del cert, un nom de lloc llatí originat a partir de "Vila Lupenti", format de "lupus" (llop) i derivat, versemblantment, d’un gentilici. Hom considera el seu origen en un "fundus" romà.

 

Des de Vilallobent prendrem el camí que mena cap a les Pereres (1.140 m), on podrem observar el petit nucli format per les masades i l’església romànica recentment restaurada. El topònim antic del lloc és Ans o Ancs, que va esdevenir amb el temps les Peres, les Pedreres, i les Pereres. Vers el 1200, el lloc s’anomena Pedrera. En el camí de Vilallobent i al nord-est trobem el mas de Montagut, important explotació ramadera que té l’origen en Joan Pere Montagut, membre del seguici de Ferran d’Aragó, el Catòlic. El primitiu nom podria ser d’origen bascoide, mentre que el segon és català. Un lloc ara desaparegut és el de Canals, documentat des del 1267.

De la superfície conreada, la quarta part és de regadiu. Predominen els prats per sobre dels cereals, les patates i els farratges, per aquest ordre. La gran extensió de prats i pastures permet mantenir un volum ramader molt notable (màxim de la Baixa Cerdanya), ja que tot el tipus de bestiar propi de la comarca hi és altament representat. En primer lloc, el boví de carn i la vaca de llet, a continuació el porcí, l’oví i finalment, l’equí. L’activitat industrial, com a quasi tota la Cerdanya, es redueix a l’extracció d’àrids a les ribes del Segre. El creixement del nombre de segones residències també és rellevant i ha potenciat els sectors de la construcció i el turisme. Té com a mercat agrícola principal i àrea comercial Puigcerdà.

 

 

Queixans (1.125 m), elevat sobre un petit replà, molt proper al Segre, domina la vall cerdana i controla bé el camí de Puigcerdà. Pel raval de Torrent s’estén vers el torrent de Queixans. El primer nom conegut és Kexanos, probablement del s. X, mentre que l’església actual és romànica, del s. XI. Formà part de la baronia d’Urtx. A prop hi ha el barri de l’Estació, i quelcom més lluny i ben arrecerat, el mas d’Amunt. Hi ha dues accepcions per explicar el nom de lloc: es tracta d’un gentilici llatí (Cassianus) derivat del nom romà Cassius i que implicaria un fundus, o deriva de xeixa = "mena de blat", representat a l’escut actual.

 

Des de Queixans pugem al municipi d’Urtx (1.180 m i 104 hab.). Aquestos foren units el 1969 per tal de formar el nou d’Utrtx i Queixans (dit oficialment Fontanals de Cerdanya). L’església parroquial de Sant Martí és romànica del segle XII i té un interessant portal esculpit. Esmentat ja en el segle XI, el lloc esdevingué un feu dels comptes de Ceranya, i fou posseit després per la família que es cognominà URTX, emparentada amb els vescomtes de Cerdanya.

 

A partir d’Urtx deixem els nuclis habitats per pujar cap a la Pleta Vella de les Vaques, Roques Altes (1.740 m), Pla de les Forques, la Cabana del Vaqué de Vilallobent i final a Vilallobent.