FONS D'ART_

BIOGRAFIA _

Era fill de l’escultor Ramon Padró Pijoan. De molt jove va mostrar la seva qualitat innata pel dibuix i, amb només 11 anys, inicià els estudis artístics a l’Escola Llotja de Barcelona. Allà va descobrir el seu interès per les classes de colorit, tot i que la seva passió seguia essent el dibuix.

També es mostrava interessat pel teatre, i va participar en moltes obres de teatre amateur. Fins i tot, durant un breu període, va voler ser actor; finalment, però, es decantà per continuar els estudis artístics al taller de Lorenzale, on coincidí amb Marià Fortuny amb qui féu amistat. Es formà a Madrid, a l’Escola Superior de Belles Arts en companyia d’Agustí Rigalt i d’Antoni Caba, però una malaltia greu el va fer tornar a Barcelona. Aquí va seguir formant-se, aquesta vegada sota el mestratge de Ribera i Federico de Madrazo

Començà a dibuixar com a il·lustrador per a les revistes Museo Universal, Mundo militar, i més tard, per a Un tros de paper (1865-1866) i Lo Noy de la Mare (1866-1867), i va aconseguir una reputació tal que es convertí en un artista molt valorat per moltes editorials de Barcelona. Diu Fontbona que la seva millor tribuna fou la revista barcelonina La flaca (1865), on va crear les seves famoses litografies en color a plana o a doble plana, que constituïen una novetat per al periodisme gràfic català.

Tot i que va destacar com a dibuixant, Padró sempre va dedicar part del seu temps a la pintura. Va pintar retrats i paisatges de l’absis de Montserrat, va decorar l’absis de l’església del Pi de Barcelona, etcètera.

També convé destacar la seva tasca pedagógica que va desenvolupar amb una càtedra de dibuix a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

OBRES _

BIBLIOGRAFIA _

RÀFOLS, J. F, Diccionario biográfico de artistas de Catalunya. Desde la época romana hasta nuestros días, ed. Millán, Barcelona, 1953, (2 vol.).

FONTBONA, Francesc. Del Neoclassicisme a la restauració, 1808-1888, “Història de l’Art Català”, vol. VI, edicions 62, Barcelona, 1997, pàg. 150 i 152.