Madrazo Kunz, Federico _
París, 1815 - Madrid , 1894
BIOGRAFIA _
Fill de José Madrazo i nét del també pintor Tadeo Küntz, va estudiar pintura amb el seu pare, i a París ho féu amb Ingres, amb qui adquirí un estil romàntic a la manera francesa. Les obres d’aquesta època estan compostes d’un estil romanticofrancès i d’un detallisme propi de l’estètica d’Ingres i del seu pare.
Va passar uns anys a Roma, on estigué en contacte amb Overbeck, el grup dels natzarens i els millors artistes catalans que en aquell moment eren allà. Durant aquells anys l’artista va reforçar la seva destresa pel dibuix, i el 1842 es traslladà a Madrid, on desenvolupà una important tasca artística com a pintor de retrats del món aristocràtic i de la cultura, així com de quadres de temàtica històrica.
Amb els anys, Madrazo va suavitzar els contorns tan detallistes de la primera època, i la seva pinzellada acabà sent més espontània, tot i que al final de la seva trajectòria com a artista tornà a la tradició.
Després d’una breu destitució en el càrrec (del 1868 al 1881), el van nomenar definitivament director del Museo del Prado el 1881. També fou membre de la Real Academia de la Historia (1859) i de la Real Academia de la Lengua (1874). Ingressà a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando l’any 1881 amb el quadre La continència d’Escissió, de la qual també acabà sent-ne el director.
BIBLIOGRAFIA _
NAVAS RUIZ, Ricardo, El Romanticismo español. Madrid: Cátedra, 1982 (3ª ed.).
RÀFOLS, J. F, Diccionario biográfico de artistas de Catalunya. Desde la época romana hasta nuestros días, ed. Millán, Barcelona, 1953 (2 vol.).
FONTBONA, Francesc. Del Neoclassicisme a la restauració, 1808-1888 “Història de l’Art Català”, vol. VI, edicions 62, Barcelona, 1996, pàg. 104.