FONS D'ART_

BIOGRAFIA _

A partir del 1944 inicià els estudis artístics a l’escola de Joan Orihuel, amb companys com Enric Marquès, Carles Vivó, Emília Xargay i Joaquima Casas. Per recomanació de la pintora Joaquima Casas, el 1950 va anar a passar dos mesos a Madrid amb l’objectiu d’estudiar dibuix de figura amb el reconegut artista Julio Moisés, professor de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando. La seva carrera com a pintora s’estroncà en detectar-se-li, el 1957, una greu malaltia que li afectava la mobilitat. Per això, la seva trajectòria artística es féu més pausada.

Les seves obres són íntimes i humanes. Té una traça mestrívola i ofereix una pintura entenedora. Durant la dècada dels setanta presentà en diverses ocasions els seus dibuixos i treballs pictòrics a Girona, Santa Cristina d’Aro, Olot, Castelló, Ceret... Paisatges, natures mortes i també la figura constituïen el seu repertori temàtic, i ho feia mitjançant un llenguatge plàstic que en aquell moment la crítica va qualificar de neorealista. La seva obra es caracteritza per la força expressiva que imprimia en les seves teles, així com per la perfecta conjunció de les línies i les masses. 

Realitzà la primera exposició individual a lesSales Municipals de la Rambla. Participà en importants mostres col·lectives i en tots els concursos de la Diputació. L’any 1960 participà per primer cop en el Concurs Provincial de la Diputació de Girona amb un retrat a l’oli d’una gitana, i el 1965 ho féu amb un retrat de la seva germana Neus. Des d’aleshores i fins al 1967 participà en totes les edicions del concurs. 

L’any 1970 inaugurà la seva pròpia galeria d’art, La Gàbia, que es convertí en un espai alternatiu per als pintors joves de l’època. El 1991 va viatjar a Venècia amb la seva germana, i arran d’aquest viatge la seva obra derivà cap a una simplificació del traç i del color.

Entre els reconeixements que va rebre, hi trobem el segon premi al Concurs Provincial de la Diputació, el 1965; el segon premi de Dibuix (medalla de plata) en el Concurs de la Diputació del 1966; el segon accèssit de pintura al XII Concurs Provincial de la Diputació, el 1967, i el premi a la II Biennal Nacional de Pintura de Manresa.

OBRES _

BIBLIOGRAFIA _

Catàleg de l’exposició Montserrat LLonch, la força tranquil·la, Museu d’Història de la Ciutat. Del 22 d’octubre al 27 de novembre de 2004.  

Primera Mostra d’Art de la Diputació de Girona, 1985.