Capvespre. Una noia espera la lluna cantant i tocant els seus instruments per crear l’harmonia de la nit. Quan la música creix, la lluna creix. Quan la música es torna fosca, la lluna s’apaga. Un mussol i un llop acompanyen aquest dolç moviment del vaivé de la lluna. Negra nit. Sense lluna. Sense lluna és una reflexió sobre l’harmonia i l’equilibri universal a través de la música. Les fases lunars representen al·legòricament el cicle de la vida. Reivindiquem el moment sense lluna com a bonic i necessari. La foscor simbolitza la introspecció, la reflexió i la calma. Quina emoció ens envaeix quan estem en aquest moment fràgil del Sense lluna? En aquest espectacle sense text, la música és el llenguatge per comunicar els sentiments i les emocions que ens guien en aquest viatge evocador, de delicadesa visual i música en directe. Una oportunitat ideal per endinsar-nos en la bellesa i la màgia de la nit.