Atles Literari - itineraris - El Gironès - Els temples

presentació itineraris autors bibliografia crèdits

itineraris > El Gironès > Els temples > La Catedral

La Catedral

La Catedral de Girona s'alça en el punt més alt de la ciutat; la seva silueta sura sempre per damunt de la línia de l'horitzó urbà.

L'Absis de la Catedral (Jordi S. Carrera)

"Evocació"

Cabruja Auguet, Agustí

(...)com una reina (...), amb un imperi que (...) viu de genolls als seus peus, fidel i respectuós al seu poder immutable (...)

La Seu

Zanné Rodríguez, Jeroni
La Garba, antología de les lletres catalanes

La santa Seu brilleja com un sol
amb sa mística rosa esbadellada;
vers ella gira els ulls cercant condol
la gran Girona, de lluitar cansada.

La torre campanera aixeca el vol
com si assolir volgués la nuvolada;
reposa al claustre el senyorial estol;
vetllen apòstols la divina estada.

A l'entonar les cloques cants de festa,
volten la Seu d¿un aire de tempesta
i respon un silenci que fa por;
els casals que l'enrotllen, muts i altívols,
llurs fronts xacrosos van baixant ombrívols,
com cérvols astorats per un lleó.

La Torre de Carlemany (Foto: Jordi S. Carrera)

La Catedral

Badia Casañas, Joan
Poemes de Girona

Tota infinita, es fa l'escalinata
com el desig turgent d'arribâ al cel;
tota humana, però, ça i llà hi esclata
qualque replà, com un repòs esvelt.

Quasi s'hi veu un davallà en cascata,
l'aigua de gràcia que es desfà en un vel
en la ciutat que para la safata
del seu enyor tot místic i fidel.

Ja som a dins la catedral serena
i entre sepulcres no hi ha mort ni pena
i hom sent a dintre un relluir d'encants.

Si serà el cel o no serà, diria.
Prô dintre el claustre el columnar seguia,
talment així una processó de sants.

La Catedral de Girona (Foto: Jordi S. Carrera)

Una visió religiosa

de Palol Felip, Miquel
Obra poètica

(...) sembla com un monjo sobre l'horitzó
aixecant al sol l'hòstia desflorada
del seu rosetó mentre, agenollada,
la ciutat esguarda la consagració (...)

"La Catedral"

Un aire maternal...

Sunyer Aimeric, Salvador
Ferias y Fiestas de San Narciso

Mare Catedral vigila
l'espletar de la fillada.

"Romanç de Fires"

La façana barroca

Ballester, Rafael
Visió aèria de Girona i les seves comarques, dins "Dolça Catalunya", 32

(...) és una cosa petita entre dues enormitats: el gòtic i l'escalinata (...), i que (...) això, des del punt de vista turístic, és suficient perquè algú passi l'Atlàntic en avió per veure-ho (...)

"Escalar la façana de la Catedral"

Colom Casellas, Margarida
Girona... es deia Girona

Escalar la façana, els capitells,
ascendir per la pedra desgastada
i deixar que reposi la mirada
pels frontons, les cornises, els cairells (...)

El campanar

Ribot Sunyer, Pere
La Seu adorant

(...) esvelt com un avet, solemne com un cedre (...)

Joaquim Ruyra [d'Enric Marquès] dins de "Revista de Girona, 136"

La Catedral des de Torre Gironella

Ruyra Oms, Joaquim
Obres completes

(...) com broll del pensament ordenador de Déu enmig del caos (...)

"Estètica de les imatges abstractes"

L'Àngel

Colom Casellas, Margarida
Girona... es deia Girona

(...) a dalt del campanar, ert i ben sol,
un àngel que batega dins de l'aire (...)

L'àngel de Josafat

Bertrana Gomis, Prudenci
Josafat, dins Obres Completes

(...) un àngel de bronze simbolitzant la fe, amb les ales mig esteses i la vestidura
voleiant (..)

L'Escalinata de la Seu, [de Jordi Soler] extreta de la portada del setmanari "Presència"

El camí cap a les estrelles

Gironella Pous, Josep Maria
Carta a mi madre muerta

(...) las escalinatas de la Catedral, esa plataforma única en el mundo que para los creyentes trepa hasta las estrellas (...)

Sombras

d'Ors Rovira, Eugeni
Mis ciudades

Por esta escalera de la Catedral bajan a mí, cada vez que visito Gerona, las que podría, con palabras de Quevedo, llamar las frías, desangradas sombras muertas.

Les pedres

Rusiñol Prats, Santiago
Girona de pedra

Entra al temple, i veuràs que en la nau n'hi ha tanta, de pedra, i és tan alta, que no sembla un arc, sembla un buit; i que la claror és tan severa, que la sola visió del qui entra fa baixar la veu per respecte.

L'impressió

Pla Casadevall, Josep

El Vagabund i la nau

Bertrana Gomis, Prudenci
Obres Completes

L'amplària colossal, agosarada, de la nau única (...) i la majestat del conjunt, alhora que meravellen el visitant, li produeixen la rara impressió de tornar-se
una volva (...)

La nau segons Pla

Pla Casadevall, Josep

(...) és la més vasta que el gòtic ha creat a Europa, un prodigi d'atreviment arquitectònic, un fenomen d¿una audàcia sensacional.

Com una caverna

Gay de Montellà, Rafael
Girona 1900. Una ciutat emmurallada i romàntica

(...) la nau inmensa, submergida en la foscor, li fa l'efecte d'una caverna misteriosa (...)

Un record fosc

Puigverd Romaguera, Antoni
La gàbia d'or

(...) la por que passava aquí, de petit, quan (...) havia de travessar tot sol aquesta enorme penombra (...)

Por

Espinàs Masip, Josep Maria
Ciutats de Catalunya

La Catedral de Girona deixa entendre que l'estat natural de l'home és la por.

"La volta"

Sunyer Bover, Salvador
Singulars d'un plural

Et fa tremolar el fred d'aquesta balma,
immensa nau dins un silenci xoll.
No és por, sinó una estranya i tensa calma
que es fica a l'os i et fa ajupir el genoll.

El Claustre de la Seu (Foto: Jordi S. Carrera)

Com un lleó

Agut Rico, Joan
Gambó i míster Belvedere

(...) sembla un castell greu i circumspecte que protegeix la ciutat (...)

"La Catedral"

Faig Vinyes, Dídac

(...) arrenglerant la pedra en el seu eix
com un alè que fos de Déu mateix (...)

Un mirada privilegiada

Ministral Masià, Jaume
Ciutat petita i delicada

(...) una imatge de ferro que des de segles guaita els terrats, els carrers, els ponts i els quatre rius (...)

Les escales

Vicente, Josep
Catalunya visió, 5

(...) el cop de pedra visual més potent que hom pot ensopegar en una amplíssima rodalia, ben bé fins a Roma (...)

"Girona"

López Picó, Josep Maria
Brises barcelonines

Si al teu desig has graonat escales
que el somni elevin al replà del cel,
les pedres, treballades a cop d'ales,
fixen l'ardent combat del teu anhel.

L'Àngel com a guaita

Casademunt, Joan Manuel
Certamen de la Asociación Literaria de Gerona, 1885

(...) el fidel guaita que vetlla la ciutat (...)

"Mutació"

Arbonès Freixas, Jordi
Miratges (Cròniques de l'altra Girona)

L'àngel de la punxa del campanar ha començat a vacil·lar; sense una espurna de vent, vibrava i tremolava com un foll que ressuscités (...)

Una ascenció

Comadira Moragriega, Narcís
Girona, Matèria i memòria

(...) presència implacable de pedra que ofega i que incita a pujar amunt per trobar aire (...)

L'escalinata

Ruyra Oms, Joaquim
La fi del món a Girona, dins Obres Completes

Jo no he vist enlloc del món cap escalinata tan colossal. Sembla una obra feta per a éssers més forts que els humans. L¿esperit s¿afadiga només que de concebre l¿intent de pujar-la.

La Seu adorant

Ribot Sunyer, Pere
La Seu adorant

Tu, escala de la Seu, de terra vers l'altura
t'enfiles com un cedre. Potser et bastí un ciclop.
Domines la ciutat i tota arquitectura,
escala de Jacob.

Quasimodo a Girona

Rahola Llorens, Carles

(...) haver vist passar, recelós, el disforme Quasimodo, amb l'angèlica càrrega de l'Esmeralda, desmaiada sobre ses espatlles (...)

"La Catedral de Girona"

Pla i els vitralls

Pla Casadevall, Josep
Sobre París i França, OC 4

De la meva adolescència, passada al col·legi de Girona, el record més inoblidable que en conservo, la cosa més meravellosa que he vist, són els vitralls de la Catedral d'aquesta ciutat. Quan penso en aquells anys i recordo els colors dels vidres de Girona, tinc la sensació d'haver vist una llum de paradís.

Ermessenda

Steiner, George
Errata (El Examen de una vida)

Tallat en alabastre, el rostre de la comtessa és el rostre de la son, el de la grata solemnitat del repòs sota les parpelles closes, entremig de la boca que encara sembla alenar i que insinua un esbós de somriure. Però somriure potser no és la paraula correcta. És de l'interior de la pedra tallada d'on sorgeix un secret de llum.

L'autor de la Catedral

Tharrats Vilà, Josep
Eucaristia

Quin artífex bastí ta arquitectura,
flor de goticitat, sacre tresor (...)

"Custòdia gòtica"

La torre de Carlemany

Faig Vinyes, Dídac
L'alba i el mur

Ben endintre del meu clos
hi ha l'alè de benaurança
dels meus morts (...)

Entre les tombes romàniques...

Gardella Quer, Maria Àngels
Mixtura

(...) aquests morts llunyans que havien rigut i parlat, que creien que casar-se o no era importantíssim, o tenir mal de queixal, o que vingués la guerra(...)

Els dos cedres del pati ressusciten aquests morts sota els meus peus.

"Concert per a una pantomima"

La calma de la Seu romànica

Vicente, Josep
Catalunya visió, 5

(...) una perfecció de la quietud, un rodar lentíssim de les hores del dia que primer solegen i després buiden de llum cada angle, cada arcada, com si el temps dins d'aquest espai fos una sínia (...)

El claustre i el món

Tharrats Vilà, Josep
Laus Catalònia

Ets dins el món, i el món de tu és tan lluny,
que el seu brogit la teva pau no altera.

"Claustre de la Seu"

El claustre romànic

Rusiñol Prats, Santiago
Girona de pedra

(...) és tan aclofat, tan íntim, tan enfonsat al cor de la casa, que les columnes, a parelles, arriben a semblar que caminen (...)

La porta dels apòstols

Bech, Pere
Ciutat creada

(...) captaires d'esguard remot, d'ombra gastada; els dits trèmuls amanyaguen l'esmolada duresa dels seients (...)

El repòs de la pedra no és tan punyent com el gest inacabat de les espatlles que cerquen un lloc entre les motllures de la porta (...)

La plaça dels apòstols

Colom Casellas, Margarida
Girona... es deia Girona

(...) aquell banc on s¿asseu sovint el sol

(...) on apòstols absents fan companyia (...)

Les dotze estatues

Ribot Sunyer, Pere
La Seu adorant

(...) l'ombra, el caliu, la flama
dels dotze apòstols (...)

però se sent compensat per la serenitat

(...) de tot el que m'envolta: l'aire pur del saltiri,
les lloses blaves, pàl·lides, de l'antic cementiri,
el coll de la cisterna, la plaça, el doll de pau
i un silenci pregon i l'ombra del palau (...)

El pou de la plaça

Mateo, Lope
Gerona en su alta piedra

(...) la augusta serenidad de ese pozo en medio de la plazoleta enlosada, entre cuyas piedras crece el verde césped, como en una soñada decoración.

Una visió des de darrera

Pla Casadevall, Josep
Girona

(...) una obra d'anatomia constructiva impressionant, un lúcid sistema de forces (...)

En aquesta enfebrada geometria de pedra, les gàrgoles hi posen la nota monstruosa i grotesca.

Com un malefici

Comadira Moragriega, Narcís
La llibertat i el terror

La Catedral et pren i un malefici
es posa imperceptible en els teus ossos.

Dins la Seu

Tharrats Vilà, Josep

Dins la Seu has plasmat mon somni d'or
i has dut la pau a l'ànima inquieta,
catedralici Bach, veu de profeta (...)