El primer Pla i la tardor a Riudellots
Pla Casadevall, Josep
Viatge a la Catalunya Vella, dins OC 9
Sortint de l'estació vaig enfilar la carretera que porta al poble. Era el mes de novembre, a mitja tarda, i tot tardorejava. El país és pla i baix. Les darreres fulles dels arbres descarnats tenien uns tons suaus de gris pàl·lid i de rovell. De la terra, grassa i humida, se'n desprenia un baf que primer fou tot just perceptible; després, un fum lleuger com el que fa una foguera d'herba verda, i després, encara, una llenca de boira més densa, que es posà sobre els camps tocada pel carmí (*) del sol ponent... És aquella boira que passa pels arbres tan lentament i que sembla esqueixar-ne les branques, i deixa veure, de vegades, entre la cal·ligrafia dels carolins clars, un niu gros i abandonat d'un negre sentimental i funerari.
* Alerta: A l'OC (v. 9, 1968) s'ha esmunyit "camí" (!), en lloc de carmí (1934), el mot correcte, i que procedia, en la refacció, de la "llenca de boira atapeïda, acarminada amb els rojors del sol que es colga, que s'arrossega i fa tombarelles per la plana", de 1917.
