Atles Literari

Valentí Bohigas, Lluís

(Girona, 1952)

Doctor en història de l'art i cineasta.

[Vegeu enllaços]

Textos

La Selva

Vall de Ter i Onyar
- El cinema de can Floris

Enllaços

Biografia de Lluís Valentí.

Vallbona Sallent, Rafael

27/08/1960

(Barcelona, 1960).

Periodista, escriptor i guionista de ràdio i TV.

[Vegeu enllaços]

Textos

La Cerdanya

Puigcerdà
- Ventura Porta detingut pels soldats el 1939

Enllaços

Biografia de Vallbona.
Poemes de Vallbona a la xarxa.
L'autor a "Qui és qui".
Web dedicada a Rafael Vallbona.

Valls Grau, Josep

13/11/1944

«El que m'interessa és fer-me entendre i, si pot ser, divertir una mica el lector.»

"Signatures. El llibre d'Or del Casino Menestral. Figueres 1856-2000"

Josep Valls i Grau neix a Sant Feliu de Pallarols (La Garrotxa) el 13 de novembre de 1944. Garrotxí de naixement però procedent d'una família d'obrers del Maresme, l'ubiquem des de l¿any 1969 a l'Empordà, més concretament a Figueres, on està del tot arrelat.

Ser el segon de tres germans i presentar aptituds per a l'estudi condicionarà bona part de la seva infantesa i adolescència, ja que passarà vuit anys de la seva vida, del 1954 al 1962 i com tants altres nois en aquells moments, estudiant al Seminari Conciliar de Girona. Tot i deixar els estudis eclesiàstics inacabats, del Seminari li'n quedarà una sòlida formació humanística i filosòfica, un grapat de vivències per explicar i molts amics.
Als 19 anys torna al poble natal, però serà per poc temps perquè de seguida s'allista voluntàriament al servei militar i passa 20 mesos al RAC 22 de Girona; a la capital de província hi treballarà i hi viurà fins el 1968. Un any més tard es casarà amb la garrotxina Carme Busquets, s'instal·laran a Figueres i entrarà a treballar al Motel o Empordà, primer com a recepcionista i més endavant al càrrec de l'administració.

Valls compagina la seva vida laboral amb les seves passions: per una banda, la conversa amb els amics i el cultiu de les seves hortalisses; per l'altra, la degustació d'una bona cuina, els viatges i la música, i, lògicament, la literatura. Ja en l'adolescència, el seu pare, un autodidacte aficionat a la pintura, el dibuix i la literatura, li transmetrà el gust per la lectura i l'escriptura, però serà Josep Pla el seu veritable mestre; no en va, és a partir dels anys '80 quan Valls salta a la palestra literària, curiosament pocs anys després d'haver conegut personalment el de Llofriu i d'haver-hi establert una estreta amistat. La coneixença Pla-Valls s'inicia l'any 1973 quan el primer comença a freqüentar el Motel Empordà, propietat de Josep Mercader, i on Valls treballa. A partir d'aquell moment comparteixen plegats moltes vetllades -al mas Pla, al Motel, sols o acompanyats de bons amics- i Valls es va forjant com un bon coneixedor no solament de la figura humana de Pla sinó també de la seva obra completa. Aquesta amistat li ha permès de participar en taules rodones i conferències sobre l'autor, i escriure articles i llibres. Primer va ser "Josep Pla, inèdit" (1982), després "Josep Pla: converses a l'Empordà" (1986) i uns anys més tard "Pla de conversa" (1997). Els tres llibres són una recopilació fidel de les converses que Valls, Pla i altres interlocutors mantenien en llargues i entretingudes tertúlies i que Josep Valls es dedicava a transcriure pacientment cada nit en arribar a casa. L'èxit d¿alguns d'aquests articles a la premsa el va portar a publicar un primer recull en forma de llibre, després una segona obra amb més textos i, finalment, una tercera recopilació que incorporava tots aquells papers que li havien quedat al calaix.

Valls destaca especialment en els camps de la narrativa i l'assaig on escriu sovint sobre temes que alhora són les seves passions: viatges, gastronomia, història local i universal, pintura...; els seus són textos en què el lector hi podrà trobar a banda de grans coneixements culturals, la descripció minuciosa d'ambients i un vocabulari amplíssim, característiques, les darreres, que adopta del mestre i amic Pla.

Fruit del rigorós internament al Seminari durant els anys '50, Valls engendra la que serà la seva primera novel·la publicada, que apareix sota l'eloqüent títol d'"Estimats germans". Aquesta recull un seguit de vivències personals gairebé a mode d'autobiografia que tenen com a protagonista ambiental la ciutat de Girona. L'atracció de l'autor per Itàlia, i especialment per la regió de la Toscana, ha convertit aquest territori i la seva gent en protagonistes de més d'un dels seus textos: "L'àngel atònit" (1986), que rebé el I Premi de Narrativa Curta Just Manuel Casero; "La Comèdia de l'art o l'art de la comèdia" (1996); "Granoturco" Premi Pin i Soler de Narrativa (Premi Ciutat de Tarragona) (1995) en la qual Florència es converteix en escenari de diversos assassinats; també apareix en una narració recollida dins "Tapís" (Narradors a Girona) i és protagonista indiscutible de la seva darrera obra "La ciutat del lliri roig" (2006), amb la qual s'inicia en el gènere del llibre de viatges.

L'afició a la pintura l'ha portat a redactar textos per a catàlegs d'exposicions de pintura i a treballar amb amics pintors, com Miquel Plana i especialment Lluís Roura que li ha il·lustrat alguns dels seus llibres i amb qui ha compartit viatges per Grècia, Egipte o Israel. D'aquesta experiència conjunta neix el llibre "Terra Santa any 2000: Egipte, Palestina, Jordània, Israel" amb traducció al castellà. La gastronomia -per defecte de professió i per afició- és un altre leit motiv que acompanya els seus textos: cal tenir present el títol de la novel·la "Broubufat" (1996), que dedica a la seva Garrotxa natal, la sèrie d¿articles publicats durant el 1998 a "Presència" sota el títol ¿El gust és meu¿ o les obres d'assaig "Barques i fogons del Ter a Portbou" (1991) així com "La Cuina del conill" (2005).
Pel que fa a la premsa periòdica, destaquen les col·laboracions que fa al "Punt Diari" des de la seva creació el 1979, l'"Empordà Federal", el "Diari de Barcelona", la "Revista de Girona", "Hora Nova", "Set Dies", "Presència", el "Setmanari Empordà" i "Girona Gastronòmica".

(Agost 2006)

Textos

El Gironès

Valls Tarrida, Joan

Textos

El Gironès

La Devesa
- Els efectes del vent a la Devesa

Vallverdú Aixalà, Josep

09/07/1923

(Lleida, 1923)

Docent, traductor i escriptor.

[Vegeu enllaços]

Textos

El Baix Empordà

La Cerdanya

Enllaços

Josep Vallverdú a Lletra.
Josep Vallverdú a l'AELC.

Van Hassel , Valentin

10/09/1852

(Paturages, 1852 - ?)

Metge francès.

[Vegeu enllaços]

Textos

La Cerdanya

Enllaços

Van Hassel a la "Viquipèdia" francesa.

Vayreda Trullol, Maria dels Àngels

18/07/1910 - 25/05/1977

Maria dels Àngels Vayreda i Trullol de Xirau va néixer a Lladó el 18 de juliol de 1910 i va morir 67 anys després a Figueres, el 25 de maig de 1977.

Descendent, per part de pare de la nissaga dels Vayreda i per part de mare d'una família abocada a les arts, uns i altres van inferir-li un amor especial per la literatura, la pintura, la música i la naturalesa. El seu avi patern, Estanislau -botànic de renom- era germà del pintor Joaquim Vayreda i de l'escriptor Marià Vayreda; el pare de Maria dels Àngels, Joaquim, tot i ser perit agrònom, també pintava i esculpia però li va transmetre especialment l'atracció per la natura; l'avi matern, Sebastià Trullol fou poeta de la Renaixença i la seva mare Josepa era aficionada a la música i impulsora de representacions teatrals. Maria dels Àngels, però, no va ser l'única que es deixà seduir per l'atmosfera artístico-literària que es respirava a casa dels Vayreda-Trullol. Dels onze germans que eren Lluís, Francesc i Montserrat, pintors i poetessa respectivament, també van seguir els passos dels seus antecessors.

Després de l'època d'infant, que va viure en contacte constant amb la natura Maria dels Àngels va passar l'adolescència en una institució religiosa de Barcelona, el col·legi de les religioses Filipenses amb les altres germanes la qual cosa li permeté conèixer un ambient molt diferent del que fins llavors havia viscut.

Als 20 anys es va casar amb el farmacèutic Joan Xirau i Palau amb qui tindria dues filles Maria i Adela. Amb l'esclat de la Guerra Civil Espanyola, ella com tants altres catalans, es van veure obligats a emprendre el camí de l'exili cap a França; uns anys més tard, Maria dels Àngels tornà clandestinament a Catalunya en un llarg viatge a peu per la muntanya i, malgrat ser detinguda i empresonada a Girona, va poder salpar aquell mateix any cap a Mèxic. Va ser precisament en aquest país on començà a publicar contes, poemes i articles i ho va fer a "La Nova Revista" dirigida per Avel·lí Artís Gener i Vicenç Riera Llorca i on col·laboraven personatges com Carner o Rovira i Virgili. És aquí on es gestaren dues de les principals obres de Maria dels Àngels Vayreda: el poema "El testament d'Amèlia" publicada el 1964 i basada en la cançó popular del mateix nom i la novel·la "Encara no sé com sóc" (1970) que documenta la tragèdia de la guerra i l'exili i que rebé el premi Fastenrath (1971) als Jocs Florals de Barcelona. Durant la seva estada a Mèxic també col·laborà en l'elaboració de guions de pel·lícules mexicanes com "El Portero", protagonitzada per Mario Moreno (Cantinflas).

L'any 1951 va retornar a l'Empordà i s'instal·là definitivament a Figueres on continuaria la seva tasca literària. En els Jocs Florals de Perpinyà rebré el Premi de Teatre amb l'obra "Entre boires" i va ser nomenada Mestra en Gai Saber per l'Acadèmia Rossellonesa de la Ginesta d'Or.

Però el 1961 un gir inesperat en la seva vida l'afectaria profundament: la mort, amb només 25 de la seva filla Adela. Aquest fet va marcar un abans i un després també en l'obra literària de l'autora ja que Maria dels Àngels es va caure en l'amargor de la tristesa. Fruit del dolor que li provocà aquesta estimada pèrdua és el llibre de poemes publicat pòstumament "La boira als ulls" (1977). També són de publicació pòstuma "Els defraudats" -Premi Pous i Pagès 1977- que corregia poc abans de morir i "La meva masia" (1978), proses poètiques que destil·len el seu amor envers la terra. La seva és una obra lligada al paisatge i a la terra, simple d'estil, sensible primer vital, després elegíaca.

La trajectòria de Maria Àngels Vayreda va ser-li reconeguda en vida quan, el 6 de juliol de 1975, i coincidint amb l'Any Internacional de la Dona, les poetesses catalanes van homenatjar-la al Mas Ventós de Sant Pere de Roda. També en aquests moments es va publicar el llibre "Les tres branques, una antologia de poesia femenina" on també s'hi representava la seva obra. Dos anys després, el 1997 i sense haver pogut gaudir de la vellesa, Maria dels Àngels Vayreda deixava als empordanesos una mica més orfes. A títol pòstum, la Diputació li va atorgar la medalla de plata de la Província. Malgrat això, en els darrers anys l'escriptora ha anat quedant en segon terme segurament per la manca de reedició dels seus textos.

[Anna Guix]

Referències bibliogràfiques:

ANGLADA D'ABADAL, Maria Àngels. "Maria dels Àngels Vayreda", dins Serra d'Or, 461. Barcelona: maig 1998.
PLA I PLANAS, Jordi. "M. Àngels Vayreda: la paraula, pell de l'ànima", dins Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 32. Figueres: 1999
PLA I PLANAS, Jordi. "La narrativa gironina. Tres novel·listes empordaneses", dins Revista de Girona, 133 (1989).
PONT I BOSCH, Manuel. "M. dels Àngels Vayreda de Xirau", dins Revista de Girona, 79 (1977)
VAYREDA I TRULLOL, Maria dels Àngels. "Poesia", dins Revista de Girona, 72 (1975).
VAYREDA I TRULLOL, Montserrat. "Necrològica", dns Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 12. Figureres, 1977
VELAZ I SICART, Anna M. "Dones i literatura. M. Dels Àngels Vayreda, memòria i literatura", dins Revista de Girona, 223 (2004).

(Agost 2006)

Textos

L'Alt Empordà

El Gironès

Vayreda Trullol, Montserrat

28/08/1924 - 08/11/2006

(Lladó, 1924 - Figueres, 2006)

Escriptora.

[Vegeu enllaços]

Textos

L'Alt Empordà

Enllaços

Fitxa de l'autora Montserrat Vayreda a "Qui és qui".
L'escriptora a l'AELC.

Vayreda Vila, Marian

(Olot, 1853 - 1903)

Escriptor i pintor. Membre de l'Escola d'Olot i fill de l'aristocràcia rural, les vinculacions amb el carlisme i la derrota a la tercera guerra carlina el porten a l'exili a França el 1875. Torna a Catalunya i estudia a l'Escola de Belles Arts de Barcelona (1877-1878) fins que el 1878 s'instal·la definitivament a Olot on es vincula al Centre Artístic, a l'Escola de Dibuix i a l'Arte Cristiano, empresa que dirigirà des de 1894.
Tot i els nexes amb el món pictòric, és especialment conegut com a narrador i prosista. A partir de 1895 es dóna a conèixer gràcies a la participació en certàmens literaris i comença a publicar. Escriu "Records de la darrera carlinada" (1898), "Sang Nova" (1900) i pòstumament s'edita la novel·la "La punyalada" (1904) segurament el text que l'ha fet més conegut. A banda d'aquests títols, Vayreda va col·laborar habitual en "l'Olotí" i va publicar narrativa breu en revistes i diaris que posteriorment s'han recopilat en volum; n'és un exemple "L'afusellat i altres contes" (2004).

[Anna Guix]

(desembre 2006)

Textos

El Ripollès

La Garrotxa

Enllaços

Auca de Marià Vayreda a www.aques.cat.
Marià Vayreda a Lletra.
Marià Vayreda a www.escriptors.cat.
Informació sobre l'obra de Marià Vayreda escrita per Antònia Tayadella.

Vázquez Montalbán, Manuel

27/07/1939 - 18/10/2003

(Barcelona, 1939 - Bangkok, 2003)

Escriptor

[Vegeu enllaços]

Textos

Ventura Brugulat, Joan

Nascut a Llagostera l'any 1955. Casat i amb dos fills.
Periodista de vocació, va coordinar la primera etapa del "Butlleti de Llagostera" (1980-1990), publicació local en la qual encara col·labora a cada número.
Va treballar primer a la banca (1970-1982), i el 1979 va ser el primer corresponsal a Llagostera del "Punt Diari". El 1985 va entrar a treballar com a redactor d'"El Punt" i hi ha desenvolupat tota mena d'activitats, primer com a delegat a la Selva, i després com a cap de Política, Cultura i Espectacles, fins a esdevenir-ne el director de l'edició gironina (1994-1997); director de "Presència" (1998-99) i director regional de les comarques barcelonines (feina vinculada amb la gestió) (2000-2005). Ha dirigit el suplement "Punt de Festa" (2006-07), i des del 2008 és el director adjunt d'informació general del diari. També ha mantingut diferents columnes d'opinió tant a "Presència", com a "El Punt".
És autor d'un bon grapat d'articles sobre temàtica llagosterenca, i ha publicat l'opuscle "La Casa de les Vídues. Cent anys per tenir una Biblioteca Pública", dins la col·lecció "Crònica de l'Arxiu Municipal de Llagostera" (1993).

[Biografia elaborada per l'autor]

(Agost 2009)

Textos

El Gironès

Llagostera
- Esteve Fa

Verdaguer Juanola, Pere

09/04/1929

Pere Verdaguer i Juanola (Oncle Enric)

«Per a mi, la ciència-ficció és la literatura adaptada a la nostra societat tecnològica.»
Serra d'Or, núm. 425 (1995)

Pere Verdaguer i Juanola neix a Banyoles (Pla de l'Estany) el 9 d'abril de 1929. Amb només 10 anys i com a conseqüència de la Guerra Civil s'exiliarà al Rosselló amb la seva família, on encara avui.

La implicació de Verdaguer amb la cultura catalana ha estat total. Professionalment s'ha dedicat a la docència de la llengua i la literatura catalanes a la Universitat de Perpinyà exercint-hi de professor fins el 1994. Es podria considerar un filòleg complet: ha fet estudis sobre dialectologia rossellonesa (fonètica i fonologia, morfologia, sintaxi i lèxic del rossellonès), assaigs de literatura, tractats relacionats amb la Catalunya Nord i, per sobre de tot, ha estat un activista, defensor i alhora crític, de la situació del català a la Catalunya Nord. Se li coneixen nombroses col·laboracions en mitjans de comunicació i revistes científiques i culturals entre les quals destaquen "Midi Libre", "L'indépendant", "Serra d'Or", "Avui", "Punt Catalunya Nord", "Revista de Catalunya",
"Ràdio Arrels" i "Radio France Roussillon".

A l'autor nord-català, però, també se'l coneix per la seva faceta de novel·lista i narrador. Ha conreat sobretot el gènere de la ciència-ficció en obres com "Àxon" o "Nadina bis", la narrativa breu per a nens i joves ("La història del pollastre que ponia", "La gosseta Sírius"), el teatre, la prosa poètica i, en l'adolescència, la poesia.

El seu currículum també compta amb la pertinença a la fundació del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans i, en els seus inicis, a la Universitat Catalana d'Estiu. Aquesta gran trajectòria vital i professional dedicada al foment i l'estudi de la llengua i la literatura catalanes li serà reconeguda ben aviat: Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l'any 1983 i membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans des de 1993.

[Anna Guix]

Referències bibliogràfiques:

NADAL, Marta. "Pere Verdaguer: cultura catalana des del nord", dins Serra d'or, 425 (1995)

(juliol 2006)

Textos

El Pla de l'Estany

Banyoles per dins
- Carta al pare

Enllaços

Pere Verdaguer, membre de l' Institut d'Estudis Catalans.

Verdaguer Santaló, Jacint

17/05/1845 - 10/06/1902

(Folgueroles, 1845 - Vallvidrera, 1902)

Sacerdot i poeta. Compagina la vida religiosa amb una dedicació constant a la poesia. Des de jove participa en els Jocs Florals de Barcelona on coneix Milà i Fontanals i Marià Aguiló. Durant quinze anys està al servei del marquès de Comillas la qual cosa li permet conèixer grans personalitats i viatjar per la geografia catalana, europea i mundial. En aquests viatges recull impressions que reflectirà posteriorment en els seus textos. Després de patir una crisi espiritual es posen en dubte algunes de les seves actituds i se'l relega al santuari de La Gleva. El cas Verdaguer adquireix un gran ressò i motiva els articles periodístics En defensa pròpia que volen contrarestar els atacs del bisbe Morgades, el marquès de Comillas o Jaume Collell. Mor estimat pel poble i convertit en símbol de la catalanitat.
L'autor més representatiu de la Renaixença compta amb una extensa producció poètica que va des de "Idil·lis i cants místics" (1879), "Lo somni de Sant Joan. Llegenda del Sagrat Cor de Jesús" (1882) fins a l'oda "A Barcelona" (1883) o "Dietari d'un pelegrí a Terra Santa" (1888) i que té en "l'Atlàntida", premiada als Jocs Florals de 1887, i "Canigó" (1886) les fites més reconegudes.

(juliol 2006)

Textos

L'Alt Empordà

El Mont i el seu entorn

El Pla de l'Estany

La Selva

La Cerdanya

La Garrotxa

El Gironès

Els rius
- Des del cim de L'ermita del Mont

El Ripollès

El Baix Empordà

Enllaços

Jacint Verdaguer a Lletra.
Espai web de Verdaguer a l'AELC.

Vicens Pasqual, Carles

(1963-1984)

Textos

El Gironès

El barri vell
- "Dansa i absència"
- El carrer de Carles Vicens

Vicente , Josep

Textos

El Baix Empordà

La ciutat ganxona

El Gironès

La Selva

La Selva

El Pla de l'Estany

Una volta a l'Estany
- La pedra viva

Victorià Amer, Miquel

(1824 - 1912)

Textos

L'Alt Empordà

L'Empordà transfronterer
- A punt per a l'arribada del ferrocarril

Vidal de Besalú, Ramon

(1196 - 1252)

Trobador.

[Vegeu enllaços]

Textos

El Ripollès

L'aspra terra de la Reconquesta
- L'ambient al castell de Mataplana
- Record dels bells temps

Enllaços

Web dedicada a Ramon Vidal de Besalú.
Ramon Vidal de Besalú a la "Viquipèdia".

Vidal Folch, Ignacio

(Barcelona, 1956)

Escriptor.

[Vegeu enllaços]

Textos

El Gironès

La Devesa
- Una parella

Enllaços

Entrevista a Vidal-Folch.

Vidal Naquet, Pierre

23/07/1930 - 29/07/2006

(París, 1930 - Niça, 2006)

Intel·lectual.

[Vegeu enllaços]

Textos

La Cerdanya

Enllaços

Vidal-Naquet a la "Viquipèdia".

Vigo Bonada, Josep

(Ribes de Freser, 1937)

[Veure enllaços]

Textos

El Ripollès

Vall del Ter
- Paisatges deshabitats

Enllaços

Petita biografia de l'autor de l'IEC.

Vigo Mestres, Josep

(Sabadell, 1881 - Barcelona, 1980)

Pedagog i geògraf.

[Vegeu enllaços]

Textos

La Cerdanya

El Baridà
- Encants turístics

Vila Dinarés, Pau

(Sabadell, 1881 - Barcelona, 1980)

Pedagog i geògraf.

[Vegeu enllaços]

Textos

La Cerdanya

La Selva

La Selva
- Les comarques
- Possible ampliació de la comarca

Enllaços

Pau Vila a la "Viquipèdia".
Pau Vila a l'AELC.

Vila Medinyà, Pep

(Celrà, 1952)

Filòleg. Estudiós de manuscrits de literatura catalana antiga, s'ha especialitzat en la transcripció i l'edició crítica de textos dels segles XVII al XX, sovint en col·laboració amb Enric Prat, amb una dedicació especial a la literatura rossellonesa. A Girona ha impulsat projectes culturals com la revista «L'estruç» i la col·lecció «Senhal». Té publicats dos llibres de poemes: "Primeres proves" i "Uns llavis gramàtics".

[Biografia extreta de: ARAGÓ, Narcís-Jordi. "La Girona dels poetes. Un Segle d'interpretacions líriques de la ciutat", Girona: CCG Edicons, 2005.]

Textos

El Gironès

La Garrotxa

Entre la Garrotxa i Osona
- Etimologia

Vilà Barnils, Rafael

15/12/1907 - 10/06/1988

(Arbúcies, 1907 - 1988)

Poeta i escriptor.

Textos

La Selva

El Montseny
- L'arbre nostre

Enllaços

Biografia de l'autor d'Arbúcies.

Vilà Solà, Sixt

(Girona, 1897 - 1973)

Mestre i poeta. De la generació de mestres públics formats en el marc de la renovació pedagògica, exercí a Crespià, a Llançà i al Grup Escolar Joan Bruguera de Girona. Capdavanter significat del magisteri gironí i president de l'Associació de Mestres de les comarques gironines, va ser depurat i inhabilitat per càrrecs directius després de al Guerra Civil. Col·laborador assidu d'«El Magisteri gironí», va publicar poemes en diaris i revistes i els va aplagar en el llibre "Reliquiari".

Textos

El Gironès

La riba dreta

Vilà Dalmau, Manuel

(Manlleu, 1887 - Tossa 1954)

Escriptor.

[Vegeu enllaços]

Textos

La Selva

Tossa

Enllaços

Biografia de Vilà Dalmau.

Vilallonga Vives, Mariàngela

Mariàngela Vilallonga, doctora en Filologia Clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona, és catedràtica de Filologia Llatina de la Universitat de Girona. S'ha especialitzat en la literatura llatina del renaixement a casa nostra, sempre en íntima relació amb la literatura clàssica. Actualment dirigeix un projecte de recerca sobre les relacions entre els humanistes de la Corona d'Aragó i Europa durant els segles XV i XVI. El grup de treball que coordina es diu Studia Humanitatis i hi participen 14 investigadors d'Alemanya, Itàlia, el Regne Unit, Bèlgica i l'Estat espanyol. Es tracta d'una biblioteca virtual, accessible a través del web de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la UdG, on es poden trobar biografies dels principals humanistes catalans i alguns dels seus textos llatins. És autora de més d'una dotzena de monografies i de llibres: Jeroni Pau. Obres (Barcelona 1986), Dos opuscles de Pere Miquel Carbonell (Barcelona 1988), La literatura llatina a Catalunya al segle XV (Barcelona 1993), Llatí II. Llengua i cultura llatines en el món medieval i modern (Barcelona 1998), Johannes Burckard, Dietari secret (València, 2003). Amb el seu llibre Els arbres (Girona 1986) va iniciar la reflexió sobre literatura i paisatge, que va culminar en la publicació de l¿Atles literari de les terres de Girona (segles XIX i XX), codirigit amb Narcís-Jordi Aragó i editat per la Diputació de Girona l'any 2003. Ha escrit nombrosos pròlegs i capítols de llibre, així com articles de divulgació i periodístics (El Punt, Presència, Revista de Girona, Serra d'Or, La Vanguardia, etc.). Des de la seva creació el mes d'octubre de 2004, dirigeix la Càtedra M. Àngels Anglada de la Universitat de Girona. És membre numerari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

Textos

El Baix Empordà

La Vall d'Aro
- Castanyers

El Gironès

Vilamitjana Pujol, Jordi

(Girona, 1957)

Filòleg.

[Vegeu enllaços]

Textos

El Gironès

El Gironès
- El pas del tren de nit

Enllaços

Biografia i ressenyes de Vilamitjana.
Petita biografia de Vilamitjana.

Vilanó , Jaume

Textos

La Cerdanya

El Baridà
- "Glosa a la Vila de Montellà"

Vilarrasa Roquer, Montserrat

Textos

El Ripollès

Altra vegada els rius
- La Penya del Roquer

Villar de Serch, Anicet

Textos

La Garrotxa

Villatoro Lamolla, Vicenç

22/01/1957

(Terrassa, 1957)

Escriptor, periodista i polític català.

[Vegeu enllaços]

Textos

El Gironès

El call
- La sortida del Call

Enllaços

Villatoro a la "Viquipèdia".
Vicenç Villatoro a l'espai web de l'AELC.

Vinardell Roig, Artur

(La Bisbal, 1852 - Girona, 1937)

Periodista i escriptor, va col·laborar a «El Faro Bisbalense» i va fundar i dirigir «El Independiente» a Girona. L'any 1887, per un article publicat a «El Demócrata», s'hagué d'exiliar a París i hi visqué trenta-vuit anys. Allà va dirigir dues revistes i va traduir al francès "Mar i Cel" i "La festa del blat" de Guimerà. De retorn a Girona el 1925, va donar els seus llibres a l'Ajuntament com a germen de le Biblioteca Municipal, de la qual fou el primer director.

[Biografia extreta de: ARAGÓ, Narcís-Jordi. "La Girona dels poetes. Un Segle d'interpretacions líriques de la ciutat", Girona: CCG Edicons, 2005.]