Sabaté Puig, Modest
(Cassà de la Selva, 1909 - el Voló, Rosselló 1986)
Polític i industrial català.
[Vegeu enllaços]
Textos
La Selva
El Gironès
Enllaços
Modest Sabaté a la Viquipèdia.
Biografia de Modest Sabaté a www.enciclopedia.cat
Saderra Puigferrer, Josep
20/02/1883 - 22/04/1970
(Sant Feliu de Pallerols, 1883 - Banyoles, 1970)
Compositor de sardanes.
[Vegeu enllaços]
Textos
La Garrotxa
Enllaços
Josep Saderra a la "Viquipèdia".
Sala Isern, Toni
02/02/1969
(Sant Feliu de Guíxols, 1969)
Escriptor i professor de literatura catalana.
[Vegeu enllaços]
Textos
La Selva
El Baix Empordà
Enllaços
Toni Sala a la Wikipèdia
Bloc de l'escriptor Toni Sala
L'espai web de l'autor a Lletra.
Sala Vidal, Mercè
- 25/12/2006
(Ripoll, 1917 - Mataró, 2006)
Poeta i compositora.
Textos
El Ripollès
Salsas , Albert
26/02/1864 - 04/06/1940
Textos
La Cerdanya
- Baixa Cerdanya: la Baga
- La Batllia: la Plana i la Baga
- Puigcerdà
- Baixa Cerdanya: la Solana
- La Batllia: Bellver i la Solana
- El Baridà
Saltor Soler, Octavi
(Barcelona, 1902 - 1982)
Advocat, escriptor i poeta. Va ser magistrat del Tribunal Suprem de la Mitra d'Andorra. Arxiver dels Jocs Florals de Barcelona, en va publicar una Antologia i va col·laborar a restaurar-los l'any 1971. Lligat al neosimbolisme, va publicar reculls com "Cendra votiva", "Port Salvi" i "Rescat diví". Va destacar també com a orador. Periodista prolífic, va col·laborar a la revista «Presència» i a moltes publicacions catalanes.
[Biografia extreta de: ARAGÓ, Narcís-Jordi. "La Girona dels poetes. Un Segle d'interpretacions líriques de la ciutat", Girona: CCG Edicons, 2005.]
Textos
El Baix Empordà
La Selva
El Gironès
Enllaços
Saltor al web de l'Enciclopèdia Catalana.
Octavi Saltor a la Viquipèdia.
Salvadó Miras, Albert
01/02/1951
(Andorra la Vella, 1951)
Escriptor.
[Vegeu enllaços]
Textos
La Cerdanya
Enllaços
Web personal de l'autor.
Albert Salvadó a l'AELC.
Albert Salvadó al web de la "Viquipèdia".
Salvatella Suñer, Josep Maria
Polític.
[Vegeu enllaços]
Textos
L'Alt Empordà
Enllaços
Sandy , Isabelle
(1884-1975)
Poeta.
[Vegeu enllaços]
Textos
La Cerdanya
Enllaços
Petita biografia de l'escriptora en anglès.
Sans Bori, Sebastià
(Barcelona, 1852 - Arenys de Mar, 1928)
Escriptor i periodista.
[Vegeu enllaços]
Textos
La Garrotxa
Enllaços
Sans a l'Enciclopèdia Catalana.
Santamaria Monné, Joan
23/04/1884 - 19/04/1955
«Aleshores vaig dir prou, i vetaquí que en el repòs de la llar i en la dolçor del nou estat, vaig sentir els primers símptomes de la meva vocació literària. Jo diria que fou una cosa talment fisiològica. Em sentia ple de dins, tenia uns estranys neguits, la frisança em morfonia... Fins que un dia, jo que afago la ploma i em poso a escriure a raig el meu primer llibre: les "Narracions extraordinàries".»
"Narracions i retrats" del Mirador, núm. 183
L'advocat, jurista i escriptor Joan Santamaria i Monné va néixer al número 31 del carrer de la Tallada de Lleida el 23 d'abril de 1884. Inicia els estudis a la capital del Segrià, primer al Col·legi Sant Jaume i després a l'institut, però els completa a Barcelona on es trasllada el 1896 quan el pare obté una plaça de professor a la Banda Orquestra Municipal. Deixa inacabats els cursos de Medicina i combina la vida d'estudiant amb els viatges a l'estranger que fa entre 1904 i 1914 en ser conseller i secretari del senador i parent Antoni Borrell i Folch. Finalment, el 1912 es llicencia en Dret i ben aviat exerceix la professió.
L'any 1914 es casa amb Rosa Coderch i Mir i es traslladen a Terrassa on Santamaria estableix el seu bufet. Només un any després, coincidint amb la paternitat -neix el seu primer fill Joan- l'advocat s'autodescobreix com a novel·lista i enceta una activitat literària intensa i exitosa (1915-1936) que la Guerra Civil estroncarà. A Terrassa hi escriurà una primera part de la seva obra primogènita "Narracions extraordinàries" (1915) que completarà a Barcelona amb dues entregues més, una el 1919 i l'altra el 1921; a Terrassa també pronunciarà discursos al Centre Excursionista, i, en l'àmbit privat, hi veurà néixer el seu segon fill, Josep.
El 1919 inicia una segona etapa barcelonina molt productiva professionalment i literàriament parlant. En un interval de només tres anys veuen la llum quatre novel·les: "La filla d'En Tartí" (1926), "Quatre titelles i un ninot" (1926), "Ma vida en doina" (1925) i "L'apòstol" (1927). Les dues darreres, amb un mateix protagonista, el doctor Verdós, havien de formar part d'una trilogia que havia de completar l'anunciada, però mai apareguda, "La nau a port". A nivell professional, el 1932 és nomenat jutge de Barcelona i publica un volum titulat Formulari jurídic català sobre justícia civil, el primer d'aquestes característiques en català. El càrrec li és retirat durant els Fets d'Octubre de 1934 però el reprendrà un parell d'anys més tard i fins i tot esdevindrà magistrat de l'Audiència.
Vinculat als cenacles culturals de l'època, forma part de les penyes literàries del cafè Continental i de l'Hotel Colon, a més de participar en certàmens dels Jocs Florals. El dia 26 de setembre de 1920 el jurat dels Jocs Florals de Torroella de Montgrí, presidit per Jaume Massó i Torrents, li concedeix el premi Pella i Forgas amb la narració "El cascavell" que es pot trobar dins el tercer volum de "Narracions Extraordinàries". Uns Jocs en els quals també havien estat guardonats Josep Carner, Carles Soldevila, Joan Badia i Marià Manent.
Col·labora en publicacions periòdiques com el diari catòlic Crònica Social a més d¿escriure a La Publicitat i a La Veu de Catalunya (1926-1929) una sèrie de proses que, sota el títol "Visions de Catalunya", li mereixeran el reconeixement públic més unànime. D'aquests textos, producte de les excursions de Santamaria per tot el territori català, se'n desprèn l'amor pel terrer i la passió per l'excursionisme: des de la Catalunya Nova passant per la Catalunya Vella, el Pla i la Costa fins a Mallorca, Santamaria demostra el coneixement, la capacitat d'observació i descripció dels nostres paisatges. Després d'aplegar-se en quatre volums, que apareixeran successivament el 1927, 1928, 1929 i 1935, el 1936 se'n fa una selecció i al 1954-55 una reedició.
També escriu a la revista Vida Lleidatana una sèrie d'articles a la secció "La nostra gent".
Fins que la Guerra Civil no entri pròpiament en territori català, Santamaria, republicà i catalanista, continuarà la seva activitat. Forma part de l'Ateneu Barcelonès, funda l'Agrupació d'Escriptors Catalans amb escriptors procedents del Club de Novel·listes, publica la novel·la "Adam i Eva" (finalista del premi Crexells l'any 36) i J.M. Montagud li tradueix al castellà "Historias extraordinarias", una selecció de les "Narracions extraordinàries". Però ben aviat es veurà obligat a aparcar l'exercici literari que ja no tornarà a reprendre amb la mateixa força. La guerra, per exemple, impedeix el projecte amb Rafael Dalmau de publicar l'obra "Episodis Nacionals de Catalunya".
El 1939 mor la seva esposa, perd la feina de magistrat i opta per viure sol i sense feina durant uns anys la qual cosa li comporta penúries econòmiques. És en aquests moments quan escriurà "La roda de la fortuna" (1940) ¿que no es publica fins el 1997. A mitjan d'aquesta dècada reprèn la feina d'advocat i, malgrat la repressió franquista, intervé en tertúlies literàries com les del cafè Alt Heidelberg, l'Ateneu, Can Llibre o Can Parés i també assisteix a les reunions celebrades a casa del doctor Leandre Cervera.
Abans de morir a Barcelona, el 19 d'abril de 1955, passa temporades a la Costa Brava (L'Estartit i Port de la Selva) per recuperar-se de problemes cardíacs i respiratoris.
Amb la seva mort, Santamaria deixa una obra publicada que ha merescut opinions ben contràries per part dels crítics literaris, textos inèdits com "Camins" (1953) i una penya literària, la de Can Parés, on es reunia amb Rafael Tasis, Rafael Dalmau, Ferran Soldevila o Heribert Barrera. Després de la seva mort, la penya adopta el seu nom i entrega els premis Joan Santamaria que han guanyat figures com Mercè Rodoreda, Jordi Sarsanedas, Baltasar Porcel, Jesús Moncada o Miquel Pairolí.
[Extret de: SANTAMARIA I MONNÉ, Joan. "Narracions i retrats". Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 2002. Edició de Miquel Viladegut.]
(octubre 2006)
Textos
El Gironès
La Cerdanya
El Ripollès
La Selva
La Garrotxa
Enllaços
Joan Santamaria a la "Viquipèdia".
Santamaria a l'Enciclopèdia Catalana.
Santamaria Ventura, Joaquima
Agna de Valldaura és el seu pseudònim.
Textos
La Selva
Santasusagna Vallès, Joaquim
(Reus, 1899 - 1982)
Geogràf i escriptor.
[Vegeu enllaços]
Textos
La Cerdanya
El Ripollès
Enllaços
L'escriptor a l'Enciclopèdia Catalana.
Santasusgna a la "Viquipèdia".
Santos Torroella, Rafael
21/01/1914 - 29/09/2002
(Portbou, 1914 - Barcelona, 2002)
Crític d'art, poeta i dibuixant.
[Vegeu enllaços]
Textos
L'Alt Empordà
Enllaços
Rafael Santos a enciclopedia.cat
Sants Oliver, Miquel
(Mallorca, 1884 - Barcelona, 1920)
Escriptor.
[Vegeu enllaços]
Textos
El Gironès
Enllaços
Biografia de Miquel dels Sants Oliver.
L'autor a la "Viquipèdia".
Sargatal Plana, Alfred
17/02/1947
Per presentar-me, he de dir que em dic Alfred Sargatal Plana i que vaig néixer als Hostalets d'En Bas, el 17 de febrer de 1948, en una petita casa de pagesos arrendataris que li deien el Molí de l'Aubert, situada al costat del riu Fluvià, del qual s'aprofitava l'aigua per al molí, prop de l'Aubert, masia que es troba a la falda de la muntanya on hi ha l'ermita de Sant Simplici ("Sant Xemplí", en deien i en continuen dient la gent del poble). Una mica més cap al Grau, hi havia el Molí Vell, i més amunt, el Carbonell, la Boada, els Aulets..., i a l'altra banda, cap al Grau, les Comes, les Canameres, Els Bertrans, la Cirera, etc., per dir algunes cases que encara recordo.
Als nou anys, després de quatre o cinc anys d'anar a l'escola primària del poble amb el senyor Paulí Costa -"senyor Paulinu", li dèiem-, quan encara no tenia ni idea d'on em trobava, vaig entrar -o em van fer entrar- a estudiar en el Seminari de Girona. "Aquest nen té força cap pels estudis. Quina pena que no li puguin pagar un col·legi!" I així va ser com vaig passar cinc anys tancat, estudiant, fent exercicis de tota mena, llegint -el que podia i quan podia-, madurant...
Fins que als quinze, després de diverses crisis en els anteriors dos anys, vaig abandonar aquella "santa casa".
Sobre aquesta experiència, anys més tard, quan feia el servei militar -perdó, el turment militar- a Ceuta (el maig de 1970), vaig escriure un poema amb el títol -naturalment en llatí, el mateix de la crònica de Juli Cèsar-: De Bello Gallico, és a dir, -Sobre la Guerra de les Gàl·lies-
No sé si encara adolescent, o potser ja jove, jo era un noi més aviat introvertit, esquerp, solitari, i alhora inquiet. Etern insatisfet. Així que vaig poder, vaig col·laborar, amb articles i poemes, i algun manifest, al setmanari local "Olot-Misión". Els qui ho van viure de prop recordaran que el títol inicial era simplement "Misión", un títol tan abrandat religiosament com el que ostentava, patriòticament, el setmanari de la competència: "¡Arriba España!" De fet, en tots dos casos, en l'un per motius religiosos, en l'altre per motius polítics, el rerefons era si fa no fa el mateix: el fanatisme i la ignorància.
L'any 1963 vaig presentar-me al Premi Màrius Torres, a Lleida, i el vaig guanyar. Em vaig prendre dos dies "per a assumptes propis" -sense comunicar-ho a ningú- i em vaig presentar en una sala de teatre de la ciutat de Lleida on es va fer públic el veredicte del jurat, es van repartir els premis -mil pessetes- i se'm va demanar que llegís algun poema.
Per aquells anys va ser també quan, a més de publicar alguns articles que obligaven les persones benpensants a rascar-se certes coïssors, incitat per una persona amant del teatre, vaig fer una crida per muntar un grup teatral. Vaig convocar a tots els joves que volguessin -estudiants dels darrers cursos de batxillerat superior i de preuniversitari- a una reunió al Centre Catòlic. Allà va ser on es va formar el grup que vam batejar amb el títol de "Grecs i Nous" (és a dir, clàssics i moderns) i que al cap de mig any o més, concretament el dia 30 de març de 1965, després d'una colla d¿assaigs, vam dur a terme la primera i darrera representació: Homes i No, una obra teatral de Manuel de Pedrolo emmarcada en l¿existencialisme i el teatre de l'absurd, a la manera de Sartre, Camus, Ionesco o Becket. Per prevenir i evitar aixecar les llebres inquisitorials, vaig aconseguir que, amigablement, mossèn Modest Prats acceptés de presentar l¿obra i dirigir-ne un col·loqui.
Aquest gloriós fracàs, precedit d'un cert escàndol, pel fet de representar-se en els Catòlics (sic) una obra amb una tesi allunyada tant del dogma catòlic com de qualsevol tradició convencional o transcendent, va ser un factor més a l'hora de decidir-me a abandonar Olot i buscar uns aires de més llibertat (estic parlant del segle passat, que consti). Així va com el setembre de 1965, als disset anys, me'n vaig anar a viure i treballar, com un emigrant més, a la ciutat de Barcelona, des d'on encara vaig fer algunes incursions a la premsa i a la vida cultural olotina. Fins i tot, vaig tenir la gosadia de presentar-me als premis Ciutat d'Olot, on vaig guanyar el Joan Casulà amb el recull poètic Retalls del diari d'un adolescent (Alzamora, Olot 1966).
Entre 1966 i 1969 vaig compaginar els estudis de batxillerat superior i els universitaris amb feines de correcció, traducció i redacció per a diverses editorials (Edicions 62, Editorial Salvat, Edicions de Materials, Laia, Doyma, Seix Barral, Ariel, etc.), i amb algunes col¿laboracions en revistes, entre elles "Canigó".
El 1968 jo no era pas a París, ni hi havia estat mai, encara. Per tant, del maig famós sí que me'n vaig assabentar una mica, però no el vaig comprendre ben bé fins un xic més endavant, "a toro pasado", com diuen en castellà. Perquè s'entengui una mica el que vull dir potser serveixi la lectura d'un poema que vaig escriure a finals del 1970, durant la "mili", i que he descobert no fa gaire posant ordre en els escrits que tinc arxivats des de fa més de trenta anys (-excés de pudor o d'esperit autocrític-). Després d¿una quinzena d'anys treballant com a "editor" -en el sentit anglès del terme- a les editorials Seix Barral i Ariel, sota les ordres o al costat de Joan Farraté, Pere Gimferrer, Josep Maria Pujol Sanmartín, Gonzalo Ponton, Francisco Rico, Josep Maria Carandell, etc., vaig decidir fer un gir professional no sé si de trenta, noranta o cent-vuitanta graus. Em vaig presentar a oposicions per a professorat de Llengua Catalana i Literatura de secundària.
Havent-les guanyat, el 1980-1982 vaig exercir com a professor agregat a l'institut Lluís de Requesens de Molins de Rei, i des del 1982 fins al 1995 vaig accedir a una plaça de catedràtic de batxillerat de Llengua Catalana i Literatura, a Barcelona, primer a l'institut Lluís Antúnez, al barri de Can Tunis -que jo sempre havia cregut que es trobava al nord d'Àfrica i no a la Zona Franca-, i després, quan es va haver fet el nou edifici, a l'institut Montjuïc, d'on vaig passar -el 1991- a l'institut "Parc de l'Escorxador-, situat en el marc del Parc Joan Miró de Barcelona, que al cap dels anys aconseguiríem rebatejar -i que les autoritats ens ho acceptessin- amb el nom d'Ernest Lluch.
A partir de 1984 vaig compaginar l'activitat docent amb la fundació i l'endegament, amb un grup de dos o tres amics, primer de la col·lecció Els Llibres de Glaucos, emparats en la marca d'Editorial Laertes, i després amb el nom, ja legal, d'Editorial Columna. En aquesta editorial, a més d'assessor, vaig col·laborar com a capitalista (millor dit, modest avalador: hi vaig posar com a fiança la co-propietat d¿una plaça de pàrquing, tot el meu capital!), redactor, promotor, corrector, traductor, en fi, pràcticament de tot, inclòs escombriaire. Ara fa ara ja vint-i-dos anys, a partir de l'èxit inesperat de la diguem-ne novel·la Amorrada al piló (1986) -producte pseudoliterari en la forma final del qual vaig tenir molt a veure, si més no, en qualitat de "negre" (valgui l'expressió)-, vaig decidir que millor que fossin els altres socis, més ambiciosos o assedegats, els qui s'hi quedessin amorrats, abeurant-s'hi. Durant un temps, però, encara hi vaig mantenir una relació d'assessoria discreta i d'amistat de lonh.
Paral·lelament vaig traduir obres de Gérard de Nerval (Les Quimeres i altres poemes, Ed. Els Llibres del Mall, 1976; Aurèlia, Edicions Robrenyo,1979; nova edició, amb un pròleg de Joan Perucho, a Editorial Laertes/ Columna, 1985; La mà encantada, Laertes, 1985), T. S. Eliot (Dimecres de Cendra & Poemes d'Ariel, Edicions 62, 1977), Pierre Jean Jouve (Suor de sang, Edicions 62, 1982), Saint John Perse (Anàbasi, amb un pròleg d'Octavio Paz, Els Llibres del Mall, 1984), William Faulkner, Yourcenar (Anna soror, Laertes / Columna, 1983, 1975, 2ª ed.), Albert Cohen (El llibre de la mare, Laertes / Columna, 1983), Henry James (L'últim dels Valeri, Laertes / Columna, 1983), O. Henry (El regal de Reis, Destino, 1991), etc., per a diferents editorials i revistes.
Entre els anys 1983 i 1985 vaig col·laborar en el llibre miscel·lani El cosmos de "Antagonía" (Anagrama, 1983), amb un treball sobre "El juego especular de Antagonía de Luis Goytisolo"; a Poetes del segle XX (Edicions Intercomarcals / Edicions del Mall, 1984), amb un article / conferència sobre T. S. Eliot, i vaig redactar un parell de temes per a la Història de la literatura catalana, d'Edicions 62/Orbis, en fascicles (1985).
En els darrers trenta anys, a més d'escriure i publicar algun poema i recull de poesia, he col·laborat en diaris i periòdics com "Serra d'Or", "Taula de Canvi", "Tele/eXprés", "Avui", "El País", "Vuelta" (de Mèxic), "Camp de l'Arpa", "El Viejo Topo", "Ínsula", "Lletra de Canvi", "Faig", "L'Estruç", "L'Afrau", "El País", "Vuelta", "Escola Catalana", "Crònica d'Ensenyament", "Butlletí de Mestres", "Rels", "Dyònisos", etc.
Des del 1983, en què Laertes va iniciar a instàncies meves la col·lecció ·Lectures i Itineraris·, destinada a l'ensenyament secundari sobretot, he planificat, assessorat, dirigit, redactat en part, publicitat, etc., etc., i simultàniament he codirigit, amb Eduard Suárez, la col·lecció de narrativa fantàstica ·L'Arcà·, dedicada a la narrativa de misteri, de terror, de ciència-ficció (una mica de tot).
Durant el curs 1987-1988 vaig coordinar, sota les ordres de Josep Mª Puigjaner, al Grup Promotor per a l'Ensenyança Catalana, depenent de l'Editorial Santillana, la redacció de tres llibres per a BUP.
Quan va començar la implantació de la reforma educativa que el 1990 es convertiria en llei (LOGSE), vaig atrevir-me a formar part d'un parell d'equips de redacció de diversos llibres de text de llengua catalana i literatura, per a Castellnou. Quan ja havia fet un parell de llibres per a Batxillerat i dues sèries de llibres de text per a segon cicle d'ESO, davant de la sensació del patètic paper que estàvem fent, el 1999 vaig decidir abandonar-ho.
Ja com a autor, sense haver de dependre tant dels objectius i dels capricis dels editors, l'any 1997 vaig publicar una àmplia antologia de contes de diverses llengües, precedida d'una extensa introducció, amb el títol d'Iniciació al conte literari (Laertes), una nova versió, refeta i actualitzada, de la qual aparèixer ara fa vuit anys dins una nova antologia editada amb el títol La invasió subtil de les aranyes. Trenta-cinc contes literaris (Introducció al gènere, antologia i guia didàctica) (Editorial Laertes, 2000). Posteriorment he publicat el llibre El Treball de Recerca en Literatura. Com organitzar-lo, com dirigir-lo (Editorial Laertes, 2002), fruit del treball d'un any de llicència retribuïda aconseguida mitjançant concurs públic. Ara fa quatre anys vaig publicar, aquest cop en castellà, una Introducción al cuento literario (Editorial Laertes, 2006), un llibre de característics semblants a La invasió subtil..., però concebut més aviat per a un públic hispànic o hispanoamericà.
Les meves darreres aportacions són: amb contes, a "Microcontes", Dyònisos, segona època, núm. 11 (Penedès, Hivern 2007); com a antòleg i traductor, a (a)poemes, antologia poètica d'e.e. cummings (El Gall Editor, Pollença 2008); com a curador i autor d'una guia, a La comèdia de l'olla, de Plaute, i El metge a garrotades, de Molière (Edicions 62, Barcelona 2008); com a prologuista, he presentat la recent edició escolar de Tirant lo Blanc, a cura d'Antoni Brosa (Alfaguara, 2008), i sóc autor també de la introducció i els materials complementaris de La vida i la mort d'en Jordi Fraginals, de Josep Pous i Pagès (Angle Editorial, 2008).
De l'època en què vaig treballar a l'editorial Seix Barral, Octavio Paz, amb qui vaig mantenir correspondència i en la revista del qual, "Vuelta", vaig col¿laborar amb algun article, voldria reproduir aquest fragment de les seves cartes a Pere Gimferrer:
"Hubo otros momentos buenos en Barcelona: el encuentro con Miró, la noche de la exposición; mi conversación, demasiado corta por desgracia, con Sargatal, hombre finísimo y que -lo presiento, lo sé- es un verdadero poeta; una tarde con Montes de Oca, cacique mixteco extraviado en las Ramblas... La única sombra: el encuentro con Carlos Barral. Mejor dicho: con su espectro. Una verdadera aparición. Todavía con ese aire de insolente elegancia pero como si fuese la imagen de sí mismo, una imagen empañada. Me apenó verlo alicaído ¿él que era tan brioso, altanero y brillante. Sigue siendo inteligente pero algo se ha roto en él. ¿Te acuerdas de aquel cuento de Scott Fitzgerald: «The Crack up»-"
[Octavio Paz: Memorias y palabras, Cartas a Pere Gimferrer 1966-1997, Seix Barral, Barcelona 1999, 13 juny 1979, p. 188.]
Per acabar, repeteixo el que vaig escriure, cap a l'any 1985, per a un projecte de llibre antològic que no es va arribar a materialitzar mai: "Entenc la poesia com un sistema de coneixement que només és possible a través de la forma poètica. Crec que la grandesa de la poesia rau en el fet que no té cap utilitat social. Concebo l¿art com una experiència individual profunda. L'art és per a mi una forma de vida, una al¿lucinació..."
[Biografia realitzada pel mateix autor i extreta de: "Homenatge a Alfred Sargatal per part dels Amics de les Lletres Garrotxines (Vall d'en Bas, 28 de juny de 2008)]
(octubre 2008)
Textos
La Garrotxa
Sayós Graells, Josep
Textos
El Ripollès
Serra Pagès, Rossend
(Barcelona, 1863 - Barcelona, 1929)
Escriptor.
[Vegeu enllaços]
Textos
El Ripollès
Enllaços
Serra a l'Enciclopèdia Catalana on line.
Petita biografia de Serra.
Serrador Boixader, Josep
Textos
El Ripollès
Serrahima Bofill, Maurici
(Barcelona 1902 1979)
Escriptor i polític.
[Vegeu enllaços]
Textos
La Selva
Enllaços
Espai web de l'autor a Lletra.
L'autor a l'AELC.
Serrallonga Morer, Segimon
(Torelló, 1930 - 2002)
Professor, poeta, traductor, editor, bibliotecari i sacerdot. Estudia retòrica i teologia al seminari de Vic (1942-1954) i filologia clàssica a Bèlgica (1956-1963). Exerceix de professor de grec, llatí i francès al seminari i en diversos col·legis. A partir de 1977 es llicencia en filologia catalana a la UAB i s'implica en el projecte universitari de Vic de tal manera que deixa el seminari per fundar l'Escola Universitària de Mestres, avui Facultat d'Educació de la UV, on ha estat professor de literatura.
Director d'"Inquietud", redactor i cofundador de "Reduccions", director de les col·leccions d'Eumo Editorial i director de la Biblioteca de la UV (1991-2000), que avui conserva, estudia i difon, tot el seu llegat.
Com a poeta manté una estreta relació amb Carles Riba a partir de 1950, forma part de l'anomenat grup de Vic i publica les primeres poesies a l'antologia "Estudiants de Vic" (1951). És autor d'"Eixarms" (1974) i "Poesia 1950-1975" (1979), recull de 25 anys de producció poètica que mereix el Premi Crítica de Serra d'Or (1980). Tradueix textos bíblics, de William Blake, de Bertolt Brecht i una antologia "Versions de poesia antiga" (2002) a més d'escriure assaigs crítics. Mor deixant molta literatura inèdita i alguna de les seves obres en procés de revisió. En motiu del primer aniversari de la seva defunció, la Universitat de Vic inaugura l'espai cultural Aula Segimon Serrallonga i el Parc del mateix nom. El 2006 és nomenat, a títol pòstum, fill predilecte de Torelló. És immediata l'aparició d'una antologia de la seva obra a cura de Víctor Obiols.
[Anna Guix]
Referències bibliogràfiques:
http://www.osona.ca/segimon/bio.htm
http://www.uvic.cat/central/campus/gabinet/aulass/ca/inici.html
(desembre 2006)
Textos
La Selva
Enllaços
Selecció de poemes de Segimon Serrallonga.
Pàgina de Vilaweb dedicada a Segimon Serrallonga.
Selecció de poemes de Segimon Serrallonga al web de Lletra.
Aula Segimon Serrallonga a la Universitat de Vic amb informació detallada sobre la vida i l'obra de l'autor. Inclou un passeig literari per Torelló a partir dels poemes de Serrallonga.
Serrano Delclòs, Albert
18/11/1919 - 23/12/2006
(Figueres, 1919 - Maçanet de Cabrenys, 2006)
Escriptor.
[Vegeu enllaços]
Textos
L'Alt Empordà
Enllaços
Serrano , María Dolores
Textos
La Cerdanya
Servià Figa, Josepmiquel
28/07/1948
Textos
El Baix Empordà
L'Alt Empordà
Soldevila Zubiburu, Carles
(Barcelona, 1892-1967)
Escriptor.
[Vegeu enllaços]
Textos
La Garrotxa
Enllaços
Biografia de Carles Soldevila a la web d'en J. Ducros.
Soldevila a la "Viquipèdia".
Soldevila a l'Enciclopèdia Catalana.
Soler Escofet, Isidre
Textos
La Cerdanya
Soler Hubert, Frederic
09/10/1839 - 04/07/1895
(Barcelona, 1839 - Barcelona, 1895)
Escriptor i dramaturg.
[Vegeu enllaços]
Textos
La Garrotxa
Enllaços
Pitarra a l'AELC.
Espai de Lletra de l'autor.
Solà Farrés, Alexis Eudald
(Ripoll, 1946 - Barcelona, 2001)
Lingüita.
[Vegeu enllaços]
Textos
El Ripollès
Enllaços
Article que parla de l'autor en motiu del seu cinquantè aniversari.
Solà a l'Enciclopèdia Catalana.
Sorolla Bastida, Joaquim
27/02/1863 - 10/08/1923
València, 1863 - Cercedilla, 1923)
Pintor.
[Vegeu enllaços]
Textos
La Selva
Enllaços
Museu Sorolla.
Sorolla a la "Viquipèdia".
Sorre , Max
16/07/1880 - 10/08/1962
(Rennes, 1880 - Messigny (Côte-d'Or), 1962)
Geògraf francès.
[Vegeu enllaços]
Textos
La Cerdanya
Enllaços
Petita biografia de Max Sorre.
Spont , Henry
Textos
La Cerdanya
Steiner , George
23/04/1929
(París, 1929)
Escriptor i crítiic cultural.
[Vegeu enllaços]
Textos
El Gironès
Enllaços
Breu biografia de l'autor.
Museu Sorolla.
Street , George Edmund
(Anglaterra, 1824 - 1881)
Arquitecte.
[Vegeu enllaços]
Textos
El Gironès
Enllaços
Biografia de l'autor a la "Wikipedia".
Biografia de Street.
Sunyer Aimeric, Salvador
01/02/1924
El dia 1 de febrer de 1924 neix, a l'antic carrer de la Sèquia del barri vell de Salt, Salvador Sunyer i Aimeric. Fill de Jaume i Elionor, és el gran de cinc germans la qual cosa li comportarà més d'una responsabilitat. La seva és una família humil i de forta inclinació religiosa: el pare fa de manobre; la mare cus per una merceria i després entra a treballar a la secció dels Trossos de la Coma-Cros. El matriculen al col·legi dels Germans de Sant Joan Baptista de la Salle i més tard a les Escoles Públiques. Esclata la guerra civil i ell, amb 13 anys, deixa els estudis i es posa a treballar per ajudar en l'economia familiar. Primer a la farmàcia Ribes de Girona i després a la Simon, també a Girona, on passarà molts anys com a auxiliar farmacèutic. Entretant, aquell noi tímid, belluguet i d'esperit inquiet, anirà adquirint coneixements de forma autodidacta i s'anirà formant com a activista cultural en uns moments, ja de postguerra, ben poc propicis. De 1940 a 1955 forma part, a Salt, de moviments com Acció Catòlica o El Casal de l'Alegria a l'entorn dels quals es projectaran pe·lícules, es farà teatre i es publicaran revistes. No tan sols això sinó que també encetarà la seva activitat literària. Entre 1950 i 1954 guanya diversos premis en certàmens i Jocs Florals de Girona, Sant Feliu de Guíxols i Salt, col·labora en revistes de Barcelona i Madrid i publica els seus tres primers llibres de poesia: "Cítara Virgen", "Cordada d'hores" i "Yo, Gárgola". Malgrat els inicis prometedors en la carrera literària, els compromisos personals, laborals i polítics que li advindran amb el temps el portaran a emprendre altres camins.
El 8 d'octubre de 1956 es casa amb Maria Carme Bover, prou coneguda a Salt per la seva vinculació amb la Biblioteca Municipal. Tenen 5 fills (tres nois i dues noies) i una bona corrua de néts.
Sunyer inicia una època de frenètica activitat cultural. El 1957 comença a treballar en el món del teatre i només dos anys després dirigeix l'"Agrupació Estil" dins el Patronat Parroquial Saltenc. I encara en l'àmbit teatral, el 1967 fundarà el Grup d'Expressió la Pastera.
La reflexió lingüística que fa sobre el català el porta a la necessitat d'estudiar la seva llengua, que parla però que, per les circumstàncies que li han tocat viure, no sap escriure. El 1964 ja obté el Certificat Elemental de Llengua Catalana de la JAEC (Junta Assessora d'Ensenyament de Català) i un any després (1965) el Grau Superior. Immediatament comença a donar classes de català, primer a casa seva, després a Anglès (1967) i posteriorment (1968) a la Normal, Salt i altres poblacions, i fins i tot al Seminari de Girona (1969-1970). Destaca, doncs, pel seu esperit docent -se'l recorda com un excel·lent mestre- malgrat les dificultats.
Amb l'arribada de la democràcia, essent un home de fermes conviccions, entra de ple en el món de la política activa. El 1976 llegeix a la Devesa de Girona el Manifest Unitari de l'11 de setembre i el 1977 és elegit Senador per l'Entesa dels Catalans (candidatura unitària d'esquerres) fins el 1979. Durant uns mesos torna a la seva feina d'auxiliar farmacèutic, però no abandona la política ja que el 1980, i fins el 1984, serà diputat al Parlament de Catalunya en presentar-se com a independent dins la candidatura del PSC.
Quan la Generalitat concedeix la segregació de Salt (1983), es crea una comissió gestora de la qual ell en serà president. El mateix any serà elegit alcalde de Salt, el poble que el va veure néixer, mandat que ostentarà fins el 1991, any en què es retira de la política.
Després d'uns anys de treball incessant a favor de la llengua i la cultura catalana, li arribaran els reconeixements públics. El 23 de juny de 1987, per exemple, l'ADAC li atorga el Premi de la Normalització Lingüística. El 1992 serà nomenat Fill Predilecte de Salt i Cronista Oficial de la Vila, el 1994 se li concedirà la Creu de Sant Jordi, el 1995 rebrà una Menció Personal al premi "Aramon i Serra a la Lleialtat Lingüística" mentre que el 2002, és triplement premiat: el premi "Mestres 68", el II Premi Personal de Normalització Lingüística de l'ADAC i el Mosca Especial del Jurat atorgada pel Col·legi de Periodistes de la demarcació de Girona.
És a partir dels anys '90, amb la jubilació, que pot reprendre la dedicació a la literatura. Malgrat els anys que han passat des d'aquells primers llibres, mai ha quedat desvinculat completament del món literari. Les classes de català i el fet de ser membre i secretari del jurat Prudenci Bertrana de 1970 a 1981 l'han ajudat a mantenir viu aquest seu esperit. En poc més de 10 anys escriu la lletra per a una cantata, fa els textos per a les representacions de la Passió i els Pastorets a Salt, tres obres poètiques i una autobiografia. Precisament després de ser nomenat Cronista Oficial de la Vila de Salt publica "Llibre de coneixences" (1995), un recorregut poètic pels carrers i places que l'han acompanyat en el transcurs de la seva vida, magníficament il·lustrats amb els dibuixos del també saltenc Lluís Mateu, i, el 1999 "Els Quartets de corda" (1999) poemes dedicats al Far i els voltants, ell que és el president dels Amics del Santuari de Far. L'última de les seves produccions, "El mirall i les ombres" (2005) recull poemes escrits a partir de 1993, amb l'excepció de dues composicions datades en la joventut (1950), molts dels quals han estat guardonats en certàmens literaris com el IV Concurs de Poesia i Narrativa de Falset (1955), la I Trobada Literària de Flaçà (2005) o el II Concurs Literari Francesc Candel de Barcelona (1998).
Qui ho vulgui pot aprofundir més en la figura de Salvador Sunyer, recorrent les pàgines de "A la vora del camí" (2002) que, narrades en primera persona, ens acosten, a través de la seva trajectòria personal, a la història col·lectiva d'un poble, Salt, de tot un país i de més d'una generació.
(agost 2006)
Textos
El Gironès
Sunyer Bover, Salvador
[Vegeu enllaços]
Textos
El Gironès
Enllaços
Bibliografia de Sunyer i Bover.
Sunyol , Víctor
(Vic, 1955)
Poeta.
[Vegeu enllaços]
Textos
El Ripollès
Enllaços
Poemes de Víctor Sunyol a la xarxa.
Sánchez Juan, Sebastià
(Barcelona, 1904 - 1974)
Textos
La Selva
Enllaços
Contacte | Accessibilitat | Avís legal
una producció de la Universitat de Girona i la Diputació de Girona, 2007